Carta a Adelaida 003 Reflexions durant el confinament - I -.

Carta a Adelaida 003 Reflexions durant el confinament - I -.

dijous 02 d'abril 2020 - 19:45

“El veritable AMOR, no el sentim gràcies a les paraules que ens diuen, sinó per les petites coses que fan gran el sentiment. Estem envoltats de gent que ENS AIMA sense fer soroll de paraules, però sí de sords crits amb els actes.

Sinto petit. 29/06/2014
A Daría Sobrino Fariñas”

 

Aimada Adelaida:

Ja fa dies que no et dic res, però t'ho dic tot des del meu sentiment cap a tu. Diuen que dos que s'aimen de veritat, s'ho diuen tot de manera com si fos telepatia.

El meu "exsogre", el Jesús, sempre em deia que les persones són per a les ocasions, i així m’ho ha demostrat ell amb la seua última actitud, no cal entrar en detalls. Ara, estem en uns moments complicats, confinats, encara que gaudim de la internet i les xarxes i podem xerrar amb persones que estan a distàncies considerables, fins i tot, podem fer videoconferències en grup. De totes les maneres, estar confinat no agrada a ningú. I si el confinament és degut a un perill com el CORONAVIRUS, encara es fa més empipador. És aquí on entra el que sempre diu el Jesús i vaig creure oportú comunicar-me, als matins i per "WhatsApp", amb una sèrie de persones, donant-los-hi el bon dia acompanyat d'una de les meues reflexions, amb intenció de fer-los saber que no estan sols i, que les meues reflexions, les ajudessin a passar millor aquest maleït tràngol.

Com que sé que tu no utilitzes el "WhatsApp", vull fer-te'n cinc cèntims d'aquestes reflexions:

- Si aixeques els ulls per a mirar cap al cel, que no sigui per a demanar ajuda als déus, prou feina tenen ells discutint quin és el més bo i quin és el més dolent, quin és l'únic déu verdader.
No siguis persona gandula. Tu ets qui s'ha de treure les castanyes del foc. No oblidis allò de "DÉU AJUDA A QUI S'AJUDA" sigui quin sigui aquest déu.

Sinto petit.
28/03/2020

Llegit a la web:
 “Quan estiguis trist, somriu. Quan tot et pugui,
somriu. Quan sentis que no pots més, somriu.
Així, t'adonaràs del fort que ets.”

Hola, bon dia.

Ja fa temps, vaig escriure una mena de poema amb el títol de "Somriu". Al veure aquesta frase, a la web, l'he recordat amb dolçor. El vaig dedicar a tothom que aima per a aimar, sense esperar res a canvi, i molt especialment a les meues filles Laia i Marina. El tinc penjat al meu blog i ha tingut unes quantes visites.

La Marina, que el va llegir quan el tenia escrit a mà, va voler que l'hi escrivís la paraula "SOMRIU" en un paper i se'l va fer tatuar a l'esquena, a dalt de tot, al mig, al principi del coll, de manera que, quasi sempre, tothom el pot llegir.

Per a jo, el somriure és multifuncional. Qui somriu, quasi sempre, és perquè rebutja tot allò que causa infelicitat i, al mateix temps, fa patent la seua pau

interior. El somriure és un cartell que et diu "en jo trobaràs el caliu de la pau i la llibertat"

N'hi ha persones que esbossen un somriure de teatre, per a acontentar a la galeria. Però es nota la diferència des de quilòmetres lluny.
I és cert, si en els moments difícils som capaços de somriure, sempre que no sigui de manera falsa, vol dir que la nostra fortalesa, fa possible que trobem tot allò que és positiu, i que n'hi ha dins de tot el negatiu que ens agredeix i ens oprimeix.

Ja sé, em direu que no és fàcil somriure amb tot el que corre, ja ho sé i tampoc he dit que ho sigui. Però també és cert que si ens relaxem i veiem l'oportunitat que tenim per a posar en ordre la nostra vida, de comprovar que n'hi ha més persones de les que pensàvem, que ens estimen i estan per nosaltres, que estem ajudant a fer que el coronavirus no s'expandeixi, etc. veurem que n'hi ha més de bo que de dolent, en tot això, per tant, tindrem suficients motius per fer un gran somriure, al món i a la vida.

Jo estic força bé, no em puc, ni vull, queixar-me, crec que, tal com diuen, no hi ha mal que per bé no vingui i que de tot això en sortirem molt enfortits.

Abraçades per a tothom i que  gaudiu d'un gran dia.

Sinto petit.
30/03/2020

Llegit en la Web:

“Esperar fa mal, però recollir els fruits de la teva
sembra és un goig.”

Bon dia. Aquí tenim una boira espessa i humida, acompanyada d'una mica de fresca. He dormit bé i he descansat, em trobo molt bé.

Em sembla que poc es pot afegir a aquesta frase que he llegit a la web. Quan s'espea, quasi sempre comporta un gran neguit, sobretot si el que estem esperant és alguna cosa millor i no sabem quan arribarà.

Sí que hi vull afegir que amb sembrar no n'hi ha prou, hem de tenir la paciència d'anar regant, de posar l'adob corresponent i de fer tot el que calgui per a què tot segueixi el seu bon curs, siguin les que siguin les inclemències que ens trobem pel camí. Qui sembra i seu a esperar, poca cosa, i no massa bona, recollirà.

Que sapiguem esperar i puguem recollir un bon fruit. Una abraçada.

Per cert, si hi ha algú que no vulgui que li enviï el bon dia, només cal que m'ho digui.

Sinto petit.
31/03/2020

Llegit en la Web:

“La clau de la vida no és mai vèncer,
sinó mai donar-se per vençut.”

Molt bon dia. Avui dia ennuvolat, gris, blanc i alguna ullada de blau. Em trobo molt bé.

Estic totalment d'acord amb aquesta frase que he posat avui, i que he llegit a la web. Voler vèncer és estar sempre en lluita, això genera violència i la violència només genera més violència. A més, podem vèncer alguna vegada?, sempre tindrem un motiu, una raó per a voler ser vencedors d'alguna cosa.

Donar-se per vençut?, mai. Que ens trobem abatuts, amb pocs ànims i amb ganes de llençar la tovallola?, sí, pot ser, evidentment que sí. Però, ja ho diu la dita, "després de la tempesta sempre arriba la calma, sempre surt el sol", doncs, després d'una caiguda, sempre ens aixequem i sempre més enfortits, mai vençuts.

Aquesta tempesta passarà, clar que sí, no ho hem de dubtar. Vindrà la calma i tornarem a la vida de sempre, això sí, amb una gran lliçó apresa.

Una gran abraçada.

Sinto petit.
01/04/2020

Aniré escrivint cada dia, mentre duri el confinament. Espero que hi hagi persones que, al llegir-ho, se sentin reconfortades. I tu, com estàs?, no ho dubtis mai, la teua felicitat és la meua.

Una suau abraçada.

Sinto petit.
02/04/2020

Comparteix-ho

Sobre l'autor

imatge de lojepic_1952
Em defineixen de moltes maneres. Sóc d'aquelles persones que puc crear grans passions o grans odis, donat que no m'agrada la hipocresia, i procuro no practicar-la. Garriguenc de soca arrel. Sexagenari enamorat de les Garrigues. Aprenent de tot i mestre de res. Pot ser que una explicació feta per un frare, i de la seua persona, ja fa molts anys, doni una visió més real de mi: "CORS A BOCINS NO EN VULL, DONCS, QUAN JO OFEREIXO EL MEU, L'OFEREIXO SENCER". També diuen que sóc raret.
Segueix-me :