EN CASTELLANO
Avui, 82 anys, encara ressonen els trets al Castell de Lleida.
Avui, inici d’un septembre maleït, la sang d’innocents corre per damunt de les pedres sagrades.
Avui, tres cors bateguen esperant que la bogeria s’acabi, que tornis al seu costat, viu.
Avui, un clot, un gran clot recull el teu cos sense alè, sense vida, un cos maltractat i humiliat.
Avui, amb les escopinades a la cara, el braç trencat pels cops del pal d’una escombra, i l’orgull ferit, jeus, entre altres, tapats amb terra ensangonada.
Avui, dos de septembre de mil nou-cents trenta-sis, no em van deixar conèixer-te, però, no ho dubtis, padrí Pau, vuitanta-dos anys després, puc dir-te que rau en mi un amor indescriptible cap a tu.
Avui, padrí de fonts ets, encara que ho volgueren evitar, però el teu fill Josep Maria, et va representar físicament, i tu estaves, hi estàs en essència, però, el teu fill, m’aporta tot l’amor que tu no m’has pogut donar.
Avui, encara no entenc el perquè de les guerres, de l’obstinació en matar per a vèncer a no sé qui, el perquè de robar, sense pietat, la vida a éssers innocents.
Avui, sense conèixer-te , sé tant de tu!!! La teua esposa, ma padrina Margarita, i la teua filla, ma mare Lola, m’han explicat tant que et sento viu, sempre.
Qui van ser els assassins?, els que t’enviaren a una mort segura?, els teus veïns juncosans que varen donar l’ordre d’afusellar-te?, o els que varen prémer el gallet del fusell?
Avui, dos de septembre de dos mil divuit, padrí Pau, no aixecaré cap arma per a venjar-te, ni et faré dir cap missa, senzillament, continuaré sentint-te al meu costat, sempre, perquè, una vegada, algú em va dir que algú que havia mort em cuidava des del lloc on estava, i sé que ets tu.
Gràcies
Sinto petit.
02/09/2018
Al meu padrí Pau Martí Almacelles, de Ca la Marineta.
Afusellat al Castell de Lleida 02/09/1936
