Carta a Calixte 003 Ens quedem en la superfície o aprofundim?

Carta a Calixte 003 Ens quedem en la superfície o aprofundim?

diumenge 30 de juny 2019 - 18:30

CLICA PARA LEERLO EN CASTELLANO 

 

Carta a Calixte 003 Ens quedem en la superfície o aprofundim?

"Els polítics diuen que guanyen menys en política que en el món privat.
Potser caldria revisar els sous dels directius de l'empresa privada?"

Quan transmetem una informació, utilitzem les paraules i les expressions que més ens convenen per a poder aconseguir el que realment volem, mentre intentem manipular les ments dels qui ens escolten. Podem dir les mateixes paraules, alterant la seua ordre, semblarà que estem dient el mateix però, subliminarment, transmetrem unes dades molt diferents. :

"El 80% de fumadors moren de càncer de pulmó" o "El 80% dels qui moren de càncer de pulmó són fumadors"

S'exclamen els qui es dediquen a la política per guanyar menys que en les empreses privades volent convèncer als seus votants que sacrifiquen les seues vides pel bé social. Alguns sí, uns altres no. Però la qüestió és preguntar-se: Estan sobrevalorats els sous dels directius de les empreses o infravalorats els sous dels qui es dediquen a la política? Sempre cal aprofundir i no quedar-se a mitges tintes.

Si prenem com a exemple al Bambú i al Xai, potser hauríem de fer-ho en tota la seva amplitud.

El Bambú, com tot vegetal, és això, un vegetal, o sigui, pràcticament no pensa, és com un ésser humà en estat de coma. Tranquil, deixant-se alimentar i deixant que l'ambient que l’envolta el tracti com sigui, bé o malament, res fa per a defensar-se.

És cert, s'adapta, però no sempre, també es mor quan no s'adapta, no utilitza les seves eines per a fer-ho. Però és bo adaptar-se? Jo crec que adaptar-se, igual que el fet d'integrar-se, és desprendre'ns de la nostra pròpia personalitat per a adoptar la que creiem necessitar per a subsistir i no existir. Utilitzem la hipocresia com a llaç d'unió amb la comunitat on ens hem adaptat. Una persona adaptada, integrada, és com un animal salvatge domesticat. Un animal salvatge domesticat és un animal esclavitzat.

Va generant arrels i des d'elles pren aliment per a anar subsistint. Però no només li serveixen per a prendre aliment, també per a ancorar-se allí on està, per a immobilitzar-se i prendre regnat de l'espai on s'ha situat. Però és bo immobilitzar-se? És recomanable ancorar-se en un lloc? Jo crec que el fet d'immobilitzar-se, el fet d'ancorar-se, és crear-se una cuirassa absurda, cuirassa que ens han imposat les nostres pròpies pors. La immobilització no deixa que se'ns obri la ment, que ampliem la nostra informació. I qui no pugui, o no vulgui obrir la seva ment, potser és millor que obri la boca per a menjar i res més.

El xai és un ésser pensant, un ésser que té la necessitat de buscar menjar, d'analitzar el mitjà, de decidir el que li és bo i el que li és dolent, que sembla mancar de maldat. Una altra cosa és que la societat hagi volgut representar als éssers humans febles de ment, plens de pors i perjudicis i prejudicis, capaços de fer el que sigui amb la condició de no haver de prendre decisions que impliquin una responsabilitat, que impliqui enfortir la seua ment, que impliqui ser motor de canvis, etc.

En diverses ocasions he dit que l'ésser humà és com un arbre però amb les arrels en l'aire, lliures i que emanen de la nostra ment i van escampant-se pel mitjà, arrels que no només van absorbint per a enriquir-nos mentalment, sinó que, al mateix temps, van desprenent la riquesa mental que ja tenen per a què els altres éssers humans les puguin absorbir de manera que es va produint una interacció positiva que fa possible una evolució intel·ligent. En definitiva, COMPARTIM, o sigui, AIMEM

Ancorar-se, fer arrels en un lloc. Ser feble de ment, tot això, i més, és el producte de les pors imbuïdes pels qui ens volen dominar i esprémer materialment, sense importar-los-hi el que sigui de nosaltres. Ens diuen que devem integrar-nos en qualsevol grup social on anem a parar. O sigui, que deixem la nostra pròpia identitat i adoptem la del grup i així ser un esclau més del ramat. Ens fan confondre el veritable AMOR, amb el plaer sexual, el desig, la passió, etc. Es consideren déus i volen que ens transformem a imatge i semblança seua, esclaus i esclavitzadors.

Em considero agnòstic, després d'haver cursat estudis en un seminari amb la finalitat de ser missioner. Encara que batejat com a Catòlic Apostòlic i Romà, no m'ho considero, encara que si crec en el predicat de Jesús Crist, hagués estat, o no, el fill d'algun déu, m'autonombro CRISTIANISTA i l'única religió que em fa moure fitxa es diu "FES EL BÉ I NO MIRIS A QUI"

PAX VOBISCUM ET NOBISCUM, SEMPER, IN ETERNUM

Sinto petit
02/05/2013

Comparteix-ho

Sobre l'autor

imatge de lojepic_1952
Em defineixen de moltes maneres. Sóc d'aquelles persones que puc crear grans passions o grans odis, donat que no m'agrada la hipocresia, i procuro no practicar-la. Garriguenc de soca arrel. Sexagenari enamorat de les Garrigues. Aprenent de tot i mestre de res. Pot ser que una explicació feta per un frare, i de la seua persona, ja fa molts anys, doni una visió més real de mi: "CORS A BOCINS NO EN VULL, DONCS, QUAN JO OFEREIXO EL MEU, L'OFEREIXO SENCER". També diuen que sóc raret.
Segueix-me :