Et mires a l’espill i veus una imatge que no reconeixes. T’has tret el filtre dels ulls. Ets tu, per fi.
Sinto petit 27/09/2013
Sinto petit 27/09/2013
D’una manera o altra, tots som els protagonistes de les nostres vides, o seríem espectres errants, més a prop de ser un autòmat que d’un ésser viu.
No t’importi el que has fet durant aquests anys. Bé, si, que t’importi però en positiu, ja que tot el que has fet ha produït el seu fruit, que sense la teua aportació no hagués estat possible.
Evidentment, sempre cal tenir en compte que per a poder estar bé amb els altres, per a poder-los ajudar, per a poder compartir AMOR, per a tot això i altres coses més, primer de tot cal estimar-se a un mateix, estar bé amb un mateix o no podrem estar bé, ni AIMAR, als altres.
És per això, que arriba un moment en què cal fer un recés, meditar i agafar energia. Prendre decisions i començar a donar-nos més importància a nosaltres o ens quedarem totalment inútils per compartir amb els qui AIMEM.
Està molt bé que pensis en continuar la teva vida amb il·lusions i motius diferents, però no t’oblidis que la duresa al cor, és la gran companya de la solitud real. La soledat entre la gran multitud.
Sempre recorro a la frase de Fra Lluís de León:
«CORS PARTITS NO ELS VULL, QUAN DONO EL MEU EL DONO SENCER»
«CORS PARTITS NO ELS VULL, QUAN DONO EL MEU EL DONO SENCER»
Pensar en un mateix és com tornar-se una illa on repartir als visitants nostre AMOR a trossets.
Sinto petit, 03/11/2015, tarda.
