Carta a Julietta 002 "Ja es veurà"

Carta a Julietta 002 "Ja es veurà"

diumenge 15 d'abril 2018 - 01:15

EN CASTELLANO

Et mirava lluny, però no llunyana. Observava la teua quietud i com se’t movia la brusa amb el frec de la brisa en aquell plàcid capvespre. Jo darrere teu, lluny, però no llunyà. Els dos mirant el sol rogiscós que, a poc a poc, es fonia amb l’horitzó, i amb ell, volíem que partissin les nostres penes, els nostres dolors, les nostres angunies. Desitjàvem que la lluna plena, que aguaitava tímidament, ens omplís de serenor, d’un estar bé que no rebutjaríem.

El dia havia estat un xic dur. A pesar que la nostra distància física la podíem comptar en metres, la necessitat de sentir la suau escalfor d’un petó, d’una carícia, d’una abraçada, es feia quasi indispensable. L’escalfor dels nostres cossos abraçats, l’un amb l’altre, i notar l’alè que ens acarona part de la cara i el coll, ens fa sentir incondicionalment aimats, perpètuament, un sol sentiment.

Parlem sí, parlem i sempre arribem al “TEMA”, sí, a aquell tema del qual dius que també ens agrada parlar. I, per què no? És molt important parlar, encara que sigui amb la mirada, amb el somriure, amb les carícies, amb els petons. Parlem i riem, sí, riem, encara que sigui de nosaltres mateixos, ens fa més lliures. Riure’ns dels altres és voler amagar la nostra por a ser considerats ningú.

Somiem, i en els nostres somnis sempre arribem al dia en què, obertament, cridem al món tot allò que amagadament sentim. Sí, somiem, i en els nostres somnis no hi ha cap obstacle que ens pugui aturar, que pugui fer destorb als nostres sentiments. Si n'hi hagués d'obstacles, seríem tu i jo, en el cas de no voler ser i estar allò que ja som i estem. Sí, somiem i també ho fem desperts, però amb els ulls clucs, d'aquesta manera, els nostres somnis, són una realitat veraç, una realitat que serà, sense cap dubte. Amb els ulls clucs, i desperts, els nostres somnis no són una realitat falsejada, la que veuen els nostres ulls a l'estar oberts i desperts, una falsejada realitat que no ens comporta cap benefici, sinó que, sense quasi adonar-nos-en ens pot destruir lentament.

No fem plans pel futur. Som conscients que el futur és avui, que demà serà un altre avui i que el viurem igual que avui, gaudint de tot, de nosaltres, dels nostres sentiments. No planifiquem les nostres vides, no és que les deixem a l’atzar, no, vivim el dia a dia sense saber que farem i on estarem demà, però segurs de què els nostres sentiments no s’esvairan. Res parlem del nostre futur, no ens cal, sabem que serà el que nosaltres decidim que sigui.

El sol ja dorm i la lluna plena es deixa acaronar per milers d’estrelles i estels. La seua llum es reflecteix en els teus curts cabells, aconseguint que es tornin platejats aquells que en el teu cap blanquegen. M’apropo amb cura, silenciosament, no vull espatllar el moment dolç que vius. Beso el teu coll i t’abraço des del darrere, deixes caure el teu cap en el meu pit i ombro. Et gires, em giro i agafats per la cintura iniciem el camí obrint els nostres clars sentiments al món. T’aimo, m’aimes, ens aimem.

Sinto petit, 14/04/2018
A Julietta

Comparteix-ho

Sobre l'autor

imatge de lojepic_1952
Em defineixen de moltes maneres. Sóc d'aquelles persones que puc crear grans passions o grans odis, donat que no m'agrada la hipocresia, i procuro no practicar-la. Garriguenc de soca arrel. Sexagenari enamorat de les Garrigues. Aprenent de tot i mestre de res. Pot ser que una explicació feta per un frare, i de la seua persona, ja fa molts anys, doni una visió més real de mi: "CORS A BOCINS NO EN VULL, DONCS, QUAN JO OFEREIXO EL MEU, L'OFEREIXO SENCER". També diuen que sóc raret.
Segueix-me :