PARA LEERLO EN CASTELLANO

13/09/2017
Matinada

En el moment en què l’òvul de la nostra mare és fecundat per l’espermatozou del nostre pare, comencem el curt passeig per la vida per a trobar a la mort. Durant la passejada, maleïm la vida, quan en realitat hauríem de maleir als nostres pares per portar-nos al món sense el nostre permís. Maleïm la nostra sort, quan la sort, és el producte de la nostra actitud diària. Ho maleïm tot, quan tot és el resultat d’allò que desitgem i fem.

No vull flors a la meua tomba. Tampoc vull ser enterrat, cremeu el que quedi del meu cos després que algun hospital hagi aprofitat alguna cosa. No vull plors el dia en què mora, ja heu plorat prou per mi. No vull paraules grates sobre mi, el dia de la meua mort, ni després, suficient us hauré dit jo durant el meu pas per la vida. No vull que us poseu tristos per la meua mort, molt us he fet patir en la vida. No vull cerimònies solemnes, el dia de la meua mort, sempre he estat un ésser menyspreable.

Perquè, tot són lloances, quan s’està mort.-” Havia estat una gran persona, un immillorable espòs i pare, benefactor de tots els més necessitats….”
No, no vull que digueu mentides i us condemnin per a trobar-nos, després, a l’infern. Molt de temps vàrem estar junts, durant el meu passeig per la vida, per a haver d’aguantar-nos, els uns als altres, durant l’eternitat.

06/05/2018

Durant el meu pas per la vida, algunes persones, poques, s’han alegrat de conèixer-me i altres, moltes més, han maleït els meus ossos. Així continuarà fins que arribi el moment de canviar d’estat.

Quan mori, aquelles persones a les quals us hagi agradat la meua estança en aquest món, no em feu cap funeral, que donin, a altres persones, els òrgans que serveixin i que, en algun hospital, els estudiants, aprenguin coses. Amb el que quedi, feu-n’hi el que vulgueu, cremar-ho o fer-ne menjar per a les feres.

Quan mori, aquelles persones que m’heu odiat, maleït els ossos i m’heu desitjat la mort, en més d’una ocasió, no em feu cap funeral. No parleu de mi dient que he estat una bona persona … Tampoc em porteu flors enlloc, ni deixeu anar cap llàgrima, ja no cal més hipocresia.

Mai us he odiat ni desitjat cap mal, no feu que, des de la mort, canvií d’idea i us arremeti mentre visqueu.

14/05/2018

El dia que voluntàriament parteixi, acompanyant a la mort, ho voldria fer en silenci, no sóc persona que m’agradin les grans cerimònies, ni tampoc sóc persona que tingui al seu costat persones que me les vulguin o puguin fer.

El dia que voluntàriament parteixi, acompanyant a la mort, si us plau, dediqueu-li, de part meua, a Julietta, la cançó de Lluís Llac “AMOR PARTICULAR” . Així mateix, a les meues filles, Laia i Marina, la d’en José Antonio Labordeta “CANTO A LA LIBERTAD”. Als pocs amics que em quedin, i a la meua família, la d’en Jaume Sisa “QUALSEVOL NIT POT SORTIR EL SOL”.

A mi, com que estaré mort, no cal que em dediqueu res. Les meues orelles no podran escoltar, els meus ulls no podran veure res, de la meua boca cap paraula en podrà eixir, el meu cos res podrà sentir.

I, sobretot, quan això succeeixi, sigueu feliços, per fi, sense mi.

Sinto petit
23/09/2019