Si em dius adéu, vull que el dia sigui net i clar, que cap ocell trenqui l’harmonia del seu cant. Que tinguis sort i que trobis el que t’ha mancat en mi. Lluís Llach
No sempre entenem el que ens passa, busquem raons, cerquem perquès, ens neguitegem, ens preocupem i no ens cal tot això per a ser feliços i felices. A vegades no entenem el que ens passa, ens desesperem, ens enfonsem, maleïm, reneguem i no ens cal tot això per a ser feliços i felices. A vegades no entenem els que ens passa, ens entra la por i tal com diu el cantautor de Xàtiva- «De vegades la pau no és més que por, por de tu, por de mi, por dels homes que no volem la nit» – sí, d’aquesta nit, d’aquesta foscor que ens fa la mateixa por de no entendre el que ens passa. A vegades no entenem el que ens passa i busquem culpes i culpables, les culpes sempre són compartides, les persones culpables som totes. A vegades no entenem el que ens passa i fem del silenci el nostre millor i fidel amic, ell ho diu tot a tothom. A vegades no entenem el que ens passa i ens destrueix el final, però res acaba ni res comença, tot és una continuació, una cançó no s’acaba quan la música s’atura per a la nostra oïda, continua en el record de moltes persones que la duen dins i la transmeten a altres, per això l’amor és infinit, van variant les maneres de viure’l però no mor. A vegades no entenem el que ens passa i ens creiem abandonats, deixats, deixades, però, a vegades, no ens deixen, no ens abandonen, s’aparten de naltres per a què puguem ser lliures i feliços o felices, per a què puguem continuar aimant i dedicant-ho tot a altres persones, perquè aquest món n’està ple d’elles, dignes de ser aimades i, naltres, dignes de ser aimats, aimades per elles, només cal treure’ns l’àncora que ens té aferrats a les pors i preocupacions i voler viure plens de pau, amor i felicitat, ho podem fer, sense cap dubte. ¿Quines són les persones culpables?, ¿quines no ho són?.
Sinto petit 27/06/2021
A Maite Pinés Chalmeta, perquè és digna de ser aimada, i jo, l’aimo.
Dia del Sol a 27/06/2021
