Carta per a tu, flor que pateixes en l’anonimat.

Carta per a tu, flor que pateixes en l’anonimat.

diumenge 05 de maig 2019 - 18:45

 

EN CASTELLANO

SOMRIU

Somriu, aimat, aimada.
El somriure et fa més dolç.
Somriu, que el somriure fa
fugir a la melancolia, a la tristesa.

Somriu, que el somriure fa
que els teus ulls brillin de felicitat,
després d’eixugar-te les llàgrimes.

Somriu, que el teu somriure
m’omple de goig.

Somriu, perquè el meu goig pot ser,
si tu vols, el teu.

A LES MEUES FILLES
"LAIA I MARINA"

TAMBÉ, A TOTES LES PERSONES
QUE OFEREIXEN AMOR A
CANVI DE RES.

Sinto petit,
11 d’abril de 2011
Capvespre

 

Vas llegir la carta que vaig escriure a una bella papallona. Els qui la van llegir, com tu, em van transmetre la seva opinió, la qual agraeixo. Sense la vostra opinió no puc evolucionar. Algunes persones em van dir que se sentien molt identificades amb la carta. Unes altres que van plorar en llegir-la, els havia emocionat moltíssim. N'hi va haver que no els hi va agradar i algunes em van comentar que millor seria que deixés d’escriure. Opinions molt respectables, totes, respectades i tingudes en compte per mi.

En el teu comentari em demanaves que la propera carta fos més alegre o que desprengués més alegria. Vaig prendre nota, com no. Potser és una de les assignatures pendents a tornar a recuperar. Haig de reaprendre a transmetre alegria?, complicada i alhora dubtosa la meua autopregunta.

Complicada i dubtosa, sí. Intentar respondre’m seria com explicar-me a mi mateix el que ja hauria de saber, què i com són les meues sensacions, les meues emocions, els meus sentiments en general i què és “AMOR” i “amor”. Mai hi hauria un final. Les sensacions, les emocions, els sentiments ens varien en cada mil·lèsima de segon. L’AMOR no varia, els seus efectes sí. L’amor és compulsiva i constantment canviant.

Li trec la pols als meus records vint anyers. Cantar, riure, fer el ridícul, explicar acudits, qualsevol cosa per a què els qui estiguessin al meu voltant els fes riure a costa de la meua beneiteria. No importava si reien de mi o amb mi. Si els transmetia alegria, ja no perdria la seua companyia, creia. Però… realment els hi transmetia alegria? No, no els hi transmetia aquesta sensació, només substituïen les seves pors, les seves vergonyes, els seus sentiments d’inferioritat. Al sentir-me a mi com un ésser grotesc, ridícul, nefast, feble, inferior… creien tenir un sentiment que eliminaria aquells que els destrossaven dia a dia. No, aquesta falsa alegria que creien rebre de mi no els alegrava, els destruïa com a éssers humans. Tan sols era verí per al seu ego.

L’alegria i els sentiments ens afecten de manera diferent a cadascun de nosaltres. Cadascú analitza les vivències segons la seua educació, segons la informació que hàgem adquirit. El que ens pugui alegrar o ens faci vessar llàgrimes de pena i dolor, a altres persones els pot produir efectes contraris als nostres. Fins i tot a nosaltres mateixos, allò que ens ha fet riure, ens pot fer plorar i viceversa.

Tot pot produir alegria, pena, dolor, riures, llàgrimes, etc. Res desprèn res, som nosaltres els qui ho interpretem segons ens interessi segons el moment i la situació. D’altra banda, quan suplim la quotidiana fantasia amb la no desitjada realitat, fa que els qui ens envolten ens considerin negatius, i no realistes, si amb el que parlem o escrivim, se senten reflectits en aquesta realitat que transmetem i que encara reconeixent-la com seva, es neguen a acceptar.

Com fer desprendre o que ens produeixi alegria un escrit que parla d’AMOR, si AMOR és alegria? Sí, complicat. Clar que d'“amor” tampoc podem fer que desprengui res però sí que podem construir un món de pena, dolor, riures, llàgrimes, etc. Amor, en minúscules és l’etiqueta del mercantilisme dels sentiments. Amb “amor” comerciem la vida en parella, les relacions sexuals, els fills, bé, negociem amb tot i amb tots.

Quan escoltem, sentim, llegim i parlem d’AMOR, amb majúscules, estem immersos en l’alegria, AMOR és alegria, no entén de comerciar amb res ni ningú, no entén de produir dolor, ni pena, ni gana. Estem palpant la LLIBERTAT, és llibertat pura, ja que la llibertat que es negocia és una llibertat mercantilitzada, no és llibertat, és una esclavitud disfressada. Estem replets de PAU, els tres elements que sostenen la vida.

SENSE AMOR NO HI POT HAVER LLIBERTAT NI PAU.
SENSE LLIBERTAT NO HI POT HAVER AMOR NI PAU.
SENSE PAU NO HI POT HAVER AMOR NI LLIBERTAT.
AMB TOT AIXÒ, DESBORDEM D’ALEGRIA.

Si permets que AMOR sigui el teu innegable i inseparable company, el teu amic sense reserves, la teva autèntica realitat, no et preocuparà l’alegria, seràs i estaràs en i amb ella. Si alguna vegada creus que se t’ha absentat l’alegria, serà perquè li has tancat alguna porta a AMOR.

Gràcies per fer-me reflexionar, per aconseguir que em reafirmi en la realitat que em presenta com a negatiu davant dels qui no volen treballar per a construir-se en la no hipocresia, en l’AMOR i si volen mantenir-se esclaus de si mateixos i del seu gran i destructor ídol anomenat “amor”.

Una abraçada
Sinto petit
11/05/2015

Comparteix-ho

Sobre l'autor

imatge de lojepic_1952
Em defineixen de moltes maneres. Sóc d'aquelles persones que puc crear grans passions o grans odis, donat que no m'agrada la hipocresia, i procuro no practicar-la. Garriguenc de soca arrel. Sexagenari enamorat de les Garrigues. Aprenent de tot i mestre de res. Pot ser que una explicació feta per un frare, i de la seua persona, ja fa molts anys, doni una visió més real de mi: "CORS A BOCINS NO EN VULL, DONCS, QUAN JO OFEREIXO EL MEU, L'OFEREIXO SENCER". També diuen que sóc raret.
Segueix-me :