Casa Vilaplana-Meca. Ocultació, degradació, oblit... I recuperació?

Casa Vilaplana-Meca. Ocultació, degradació, oblit... I recuperació?

dimecres 24 de juny 2015 - 20:15
Casa Vilaplana-Meca. Ocultació, degradació, oblit... I recuperació?
A la dreta es pot apreciar encara part de l'antic esplendor de la Casa Vilaplana-Meca, amb la porta amb el seu arc adovellat de pedra.
Casa Vilaplana-Meca. Ocultació, degradació, oblit... I recuperació?
Als anys 50 ja ha desaparegut de la vista de tothom l'antic arc de pedra de mig punt, després de les reformes dutes a terme per obrir els magatzems "La Reconquista".
Casa Vilaplana-Meca. Ocultació, degradació, oblit... I recuperació?
Veient l'estat actual dels baixos, res fa sospitar, a primera vista el que ha estat la història d'aquest edifici i les restes que pot arribar a amagar rere rajoles, guix i retols afegits durant dècades sense cap mirament per l'arquitectura original
Casa Vilaplana-Meca. Ocultació, degradació, oblit... I recuperació?
Aquest és l'estat actual de la casa. Imagineu la Casa com era, amb un pis menys, amb l'arc de pedra a la seva entrada, amb el forjat del balcó o amb tot el que es pugui amagar sota el guix de la façana...

El passat 16 de juny de 2015 el portal lleida.com publicava a una carta al director on s’explicava l’existència d’una antiga casa al carrer Major de Lleida n. 35 amb una gran importància històrica i per a la qual s’havia demanat l’inici d’un expedient de ruïna:  http://goo.gl/924wFy. Allà es va donar a conèixer la història oblidada d’aquest important edifici (casal d’una família de l’elit lleidatana entre els segles XV i XVII, hospital de la ciutat  durant la Guerra de Successió, herència d’un noble llinatge al XVIII, seu de la Diputació Provincial i del Govern Militar durant el segle XIX i amb usos oficials fins el segons terç del segle XX. Acabavem alertant del risc d’una possible desaparició d’un edifici com aquest on es conserva un conjunt important d’arcs gòtics a nivell de la planta que dona al riu Segre. A més  amb el risc de no investigar moltes altres sorpreses patrimonials que podria amagar, a la llum de tot el que sabem ara mateix sobre la casa i com es dedueix de les imatges que aquí presentem i de les dades històriques disponibles. Per això concloïem demanant una investigació exhaustiva del que es podia amagar darrera les rajoles, rètols i guix de la façana.

A través de les imatges que veiem a continuació es pot percebre més detalladament el procés “d’erosió per ocultació” que ha patit aquest edifici al llarg de la seva història i que l’ha deixat pràcticament irreconeixible. De fet, a data d’avui, aquesta ocultació i transformació progressiva de l’aparença original de la casa fa que sigui realment difícil sospitar a simple vista tot el que es pot amagar a nivell patrimonial en aquest històric immoble del casc antic de Lleida. Ni tan sols ningú diria que ha tingut la trajectòria històrica que hem descrit.

La primera transformació de la Casa Vilaplana que podem anotar va ser l’increment de la seva alçada, amb l’afegit d’un tercer pis, que encara no existia el 1716, segons dades recollides per Josep Lladonosa a “Els carrers i places de Lleida a través de la seva història”. Una segona modificació: Lladonosa ens parla d’uns finestrals existents en aquesta casa, que deurien quedar modificats en el moment en que es va ficar de moda durant els segles XVIII i XIX l’apertura de balcons i el recobriment de les facanes amb succesives capes de guix.  

Parlem ara de la primera imatge. Als baixos es van acabar instal·lant dos comerços, que apareixen retratats a principis del segle XX en la bonica postal procedent del “Fons Alberto Velasco”. En aquesta primera imatge de la casa, encara s’aprecia clarament l’arquitectura històrica de la casa, amb el seu bell portal adovellat en pedra. El llarg balcó presentava també un conjunt de ferros forjats que embellien el conjunt.

La segona imatge data dels anys 50 del segle XX. (extreta del blog de J.M. Mir “quinalafem”). Les dos botigues, juntament amb l’entrada de la casa, s’han fusionat per donar lloc a un únic local comercial, reformant els baixos per encabir els magatzems “La Reconquista”. S’ha produit, com veiem, l’erosió i desaparició de la vista de tothom de l’arc de mig punt, degut a la introducció de les rajoles en la decoració del local comercial. L’enrajolat va implicar, a més a més, una altra mutilació de l’aspecte original de la casa, amb l’eliminació dels ferros forjats que es situaven sota la llarga balconada.

La tercera fotografia és actual, datada al juny de 2015. Després del tancament de “la Reconquista” l’ample local va ser ocupat per Electrodomèstics Miró. Noves rajoles i rètols serviren per donar una imatge renovada al nou establiment comercial. I continuen emmascarant encara l’aspecte original d’un edifici amb una destacada història.

Lleida podria tenir, doncs, l’oportunitat de recuperar per al conjunt de la seva ciutadania diferents elements de l’aspecte originari d’aquest edifici. Només cal voluntat dels propietaris i l’intervenció de l’ajuntament per tal d’investigar en l’immoble, retirant el guix de la façana i els rètols i rajoles dels baixos, per tal de veure què és el que encara es pot conservar a nivell patrimonial a l’antiga Casa dels Vilaplana i Meca.

Si us ha interessat aquest article feu-ne difusió a les xarxes socials. És pel bé de Lleida! Ens mereixem recuperar el nostre patrimoni històric malmès. I més en una ciutat que no en conserva gaire, en comparació amb altres ciutats històriques.

Comparteix-ho