Entre semàfor i semàfor comentem un documental sobre les nefastes condicions que pateixen els treballadors d’una fàbrica de la multinacional Apple a la Xina. L’Anna diu que no tornarà a comprar cap més producte on hi surti el logo de la “poma”.
- Si només fos això –li dic- com et penses que fabriquen els texans desgastats? I la samarreta que portes, on creus que l’han fet?
Ella, amb un sospir i cara de resignació pensa en veu alta:
- Uf, i com es pot canviar tot això? Ho veig molt complicat…
Benvinguts a la societat global i complexa, on les nostres accions (i sobretot compres) repercuteixen a persones de l’altra punta del món. I no cal anar tant lluny: desnonaments, corrupció, crisi… alguns pensareu que anem directes cap a l’infern i que què hem fet nosaltres per merèixer això. Ep, aquesta última qüestió és interessant: què hem fet nosaltres per merèixer això? Diem no als desnonaments però lloguem/comprem una vivenda en la qual hi vivia una família que ha estat desnonada. Ens manifestem en contra de la despesa en armament, però dipositem els nostres diners en bancs que hi donen suport. Som socis de Greenpeace, però comprem taronges que han estat ensulfatades i que contaminen el medi ambient. Ens queixem de la llei de costes, però anem de vacances a un luxós hotel a primera línea de mar. Sembla que la idea queda clara, oi? Aparentment, com diu l’Anna, pot semblar molt complicat; però personalment, crec que existeix una fórmula molt senzilla: actuar en consonància amb els nostres valors i creences. Et proposo que pensis alguna situació quotidiana que realitzis i que es confronti amb els teus valors o creences. Sorprès? Continua buscant…
Hi ha, però, un element que pot canviar el món i nosaltres encara no en som conscients. De fet, ja l’està canviant, però… és aquesta la direcció que vols que prengui? Estic parlant del consum: el nostre vot democràtic d’avui en dia és consumir. Les empreses produeixen el que la gent demana. L’autor Jordi Puente diu: “Si el consumidor demana preu barat, aquestes li donaran preu barat. Si anem a un banc a dipositar els nostres estalvis, i el que ens mou és guanyar la màxima rendibilitat sense importar-nos com ho aconsegueixin, com diu Joan Melé, no ens hauríem d’estranyar de les barbaritats que hem vist en el sector financer.”
El problema és que no som conscients (o no en volem ser) de la relació que hi ha entre el que consumim i com està el món. Causa, efecte. Imagina per un moment què passaria si tot Lleida deixés de consumir cert producte. I si ho fes tot Catalunya? I tot Europa? Sí, ja sé que estàs pensant que això és poc probable, però com diu la frase: pensa globalment i actua localment. Pas a pas, granet a granet s’han aconseguit moltes.
Un dels problemes és que els que manen (les grans multinacionals) saben que no sabem utilitzar correctament l’acte de consumir. La prova que ho corrobora és el programa Salvados de la Sexta. Un programa de televisió com aquest pot existir perquè saben que (els ciutadans) no farem res. Perquè es pensen que aquest sistema està tan ben muntat que no es pot desmuntar. Saben que no som conscients del nostre poder com a consumidors. Si en fóssim conscients, Salvados, ja faria temps que estaria censurat…
