El director Edward Berger ens presenta «Cónclave» després de l’èxit aclaparador de la multipremiada «Sin novedad en el frente» (2022) tot i que no podem oblidar «Patrick Melrose» (2018), una meravella de minisèrie protagonitzada per un Benedict Cumberbatch en estat de gràcia i en la que ha estat, al meu entendre, una de les millors interpretacions d’aquest actoràs.
La pel·lícula està centrada en el procés de selecció d’un nou Papa després de la sobtada mort de l’anterior, un procés que haurà de coordinar el cardenal Lawrence —interpretat per un destacadíssim Ralph Fiennes— dins el recinte del Vaticà. Tot això, amb la presència de tots els altres cardenals arribats de tots els racons per tal de participar en un dels rituals més antics del món: l’elecció d’un nou papa que ha d’acabar, duri el temps que duri, en la esperada i popular «fumata blanca».
En un format narratiu de thriller, el director va tensant la trama amb una intriga que ens va atrapant de forma progressiva i ben mesurada. L’elegància de les imatges i els delicats moviments de càmera s’acompanyen amb una música gens invasiva, que s’acaba convertint en un ingredient essencial de la cinta. Tot plegat resulta molt versemblant, perquè, al cap i a la fi, la institució cardenalícia no deixa de ser un conjunt de persones com qualsevol altra: amb els seus racons amagats, les seves ambicions i les seves inconfessables misèries que. com sempre, són d’allò més suculent. També cal destacar la reproducció eficient de racons del majestuós edifici amb els seus objectes i detalls que acaben conformant una fotografia exquisida. Algunes seqüencies com la desfilada dels cardenals amb els seus paraigües blancs són, literalment, per treure’s el barret.
Tot i que la part final sembla que s’accelera de forma sobtada i pot arribar a descol·locar, la solidesa de la pel·lícula no trontolla en cap moment. E. Berger aconsegueix mantenir un intens encant basat en un guió ben encaixat, una intriga que no decau, unes imatges enlluernadores i unes interpretacions prou remarcables. No seria cap sorpresa que també li caiguessin alguns premis amb «fumata blanca» inclosa. (7,5)
