Pixar torna a apuntar molt alt al presentar-nos la ment infantil com a protagonista en una visió interior del cervell com autèntica torre de control de les diferents emocions (en aquest cas representades per l’alegria, la tristesa, la por, la ira i el fàstic) en la gestió d’un episodi de transició cap a l’inici de la maduresa. Tot un salt mortal amb tirabuixó. He de reconèixer que tot just abans d’entrar a la sala li donava tombs al com podria fer-se una pel·lícula entretinguda amb aquest argument tant abstracte. El repte se supera amb escreix amb una explosió d’imaginació, ritme, tendresa i bon ofici.
Està clar que la ment humana és molt més complexa que la que se’ns mostra però Déu n’hi do els elements que s’inclouen, tots ells ben encaixats i que responen perfectament a les demandes d’una història «exterior» d’una simple frustració infantil i els mecanismes que s’utilitza per la seva exitosa superació encara que sempre hi hagi un preu a pagar (ja se sap, fer-se gran implica sempre algunes renúncies).
El protagonisme principal recau en l’alegria i la tristesa com a emocions bàsiques d’un univers infantil que ha d’assimilar les novetats i els trencaments a costa d’assumir que «aprendre és saber-se desprendre» i que dins el trajecte el dolor és un preu necessari a pagar com a peatge. Està clar que ara ja estic fent un lectura adulta que també permet la pel·lícula. I aquesta és la gran virtut de l’univers Pixar. Animació feta per contenir diverses capes d’interpretacions adaptades a totes les edats. Els adolescents hi trobaran una vivència recent i propera, els infants hi veuran un món fantàstic i ple d’aventures i els adults hi podem trobar la visió més alliçonadora i nostàlgica que permet, a més a més, connectar perfectament amb el caràcter de l’infant de la casa que hem convidat.
Potser aquesta visió més psicologista ens recordi a la esplèndida Toy Story-3 tot i que es tracta d’un punt de vista completament diferent. En aquesta ocasió l’argument està centrat en el corrent més actual que dibuixa la ment humana com a gestora d’emocions i records en una contínua batalla campal la qual és l’origen del nostre comportament amb la participació inclosa del que s’anomenen a la cinta «records essencials».
En definitiva podrem gaudir d’una projecció que commou, emociona i entreté amb uns continguts plens de sentit pels diferents visionats en funció de l’edat. Una conquesta del món de l’animació i pel cinema amb majúscula en la qual la saga de la factoria Pitxar (amb els seus alts i baixos, és clar) ha estat cabdal. Per molts anys!! (8,5/10)
