Despropòsits principalment aeroportuaris

Despropòsits principalment aeroportuaris

dijous 22 de gener 2015 - 12:30
XXL Airport Love
XXL Airport Love

Segons va comunicar la delegació de la Generalitat a Lleida a mitjan desembre, l’aeroport d’Alguaire gestionarà entre gener i març més de 80 vols, la majoria amb passatgers britànics i israelians que vénen per practicar esports de neu.

Fantàstic, direu. Rendibilitzem les inversions i dinamitzem el turisme a les malaguanyades terres de Ponent. Però, ai. No és ben bé així. La majoria d’esquiadors que aterren a Alguaire no fan cap a Boí-Taüll, Espot o Port Ainé (per citar tres de les pistes deficitàries de les quals som copropietaris tots els catalans via el nostre govern), sinó que tenen com a destinació Andorra. El mateix delegat del govern admet que «el factor preu i l’oferta de shopping andorrans pesen molt». I, si ho diu, deuen pesar de veritat.

Fa pocs dies van inaugurar l’aeroport de la Seu, on la Generalitat ha invertit un milió d’euros i el govern andorrà s’ha compromès a absorbir el 50% del dèficit previst d’explotació (sí, sí: «dèficit previst»), fins a 300.000 EUR anuals. D’aquesta manera, quan Madrid es digni a autoritzar l’aterratge de vols procedents de fora de l’espai Schengen (entre els quals el Regne Unit i Israel), els esquiadors tindran una pista més propera al petit país dels Pirineus.

És a dir que, amb els nostres impostos, financem la manca d’infraestructures i el màrqueting dels nostres estimats veïns que, val a dir, mai no han tingut cap mania per acollir els evasors públics i privats que no paguen impostos a casa nostra. El negoci de les cabres.

Entretant Alguaire no disposa d’un sistema d’aterratge assistit per als dies de boira, en què els vols acaben desviats als aeroports propers. La Generalitat no està disposada a fer aquesta inversió en una infraestructura tan «deficitària». En conseqüència, aquest mes de gener la inversió tèrmica ja ha provocat el desviament de diversos vols israelians i britànics al Prat de Llobregat i a Reus. Un plus addicional d’autobús per als incauts turistes esquiadors i un handicap més al compte d’explotació d’Alguaire.

Això sense comptar el flagrant sistema d’evacuació d’aigües de la pista d’aterratge que, en dies de pluja intensa, inunda sistemàticament les finques agrícoles de Malpartit, a Torrefarrera. Unio de Pagesos ha demanat la construcció d’un embassament per recollir-les. El govern fa com si sentís ploure.

Ens queda, però, l’avantatge més competitiu de la instal·lació: el fet que serveix sovint com a escenari per al rodatge de diversos filmets publicitaris. Renoi, la veritat és que, vist a la pantalla, l’aeroport d’Alguaire és bonic perquè sí i fins i tot sembla de debò…


Eduard.blog.cat

Comparteix-ho

Sobre l'autor

imatge de eduardribera
Eduard Ribera (Balaguer, 1965) Escriptor. Ha publicat La casa per la finestra (Premi de Narrativa Ciutat de Balaguer 1987), El mite de la darrera llàgrima, Oficis específics, A que no | 99 exercicis d’estil, un homenatge a l’escriptor Raymond Queneau que va rebre el Premi Lleida de Narrativa 2009 i La vida assistida (Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa 2011). Ha difós guions així com articles en revistes diverses. Des de març de 2005 manté el blog L'Escriptori (http://ribera.blog.cat), amb el qual va obtenir el Premi Vila de Martorell 2009.
Segueix-me :

Darreres entrades de l'autor