Vuit mesos de campanya electoral per dirimir a les urnes si hi ha una majoria sobiranista al Parlament de Catalunya comportaran obrir la porta a les lògiques divisions entre els vuit partits que les enquestes col·loquen en la nova càmera. El debat serà llarg, repetitiu i pesat. Es creuaran amb les campanyes de les municipals que mesuraran la importància de forces com Podem i els seus aliats circumstancials en alguns ajuntaments catalans. Tindrem una altra campanya que sobrevolarà totes les altres en la qual Rajoy haurà de demostrar si la bonança econòmica que exhibeix amb un triomfalisme desacomplexat és percebuda de la mateixa manera per la majoria d’espanyols.
Dos mons paral·lels circulen per l’imaginari col·lectiu dels catalans. D’una banda, tenim el discurs oficial que ara se centra en aquella idea que va engegar el conseller Mascarell, quan militava en el socialisme i les exposava a les pàgines dels diaris, de construir estructures d’Estat. I en això estem. En les seves fantasioses rodes de premsa el conseller Homs en parla però sense concretar gran cosa. El president Mas hi insisteix mentre el conseller Mas-Colell sol·licita 9.460 milions al Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) per cobrir despeses com si fos un préstec del Banc Central Europeu o del FMI. El Govern Mas ha presentat també un Pla Economicofinancer al ministre Montoro que no inclou 2.183 milions d’euros que l’Estat deuria a la Generalitat de Catalunya. És una partida que està pendent de negociació.
Es dedicaran assignacions importants per a la creació de l’agència tributària catalana, per la política exterior i per la preparació de noves estructures d’Estat. No se sap molt bé d’on sortiran els diners. El president Mas va dir en seu parlamentària que “l’actual Govern de transició nacional és el més potent de la història de Catalunya”. Caldria precisar que és el primer i únic, fins a on aconsegueix la meva memòria.
Al costat d’aquest món de política de gestos hi ha una altra realitat paral·lela que es reflecteix en l’atur, en què es doti la meitat de pressupost que en el 2014 per a la inclusió laboral de persones amb discapacitat intel·lectual. La part de la dotació de les beques Erasmus que correspondria a la Generalitat és la més baixa de totes les comunitats autònomes. Les inversions estrangeres van descendir un 45% en els primers sis mesos de l’any passat. És cert que hi ha símptomes de recuperació econòmica però també és una realitat que les qüestions socials són engolides pel gran tema nacional.
Que ningú se sorprengui si en obrir-se les successives urnes aquest any va sortint aquesta altra realitat. Les relacions amb Espanya no poden seguir igual. Però no s’arreglaran si ens deixem arrossegar per les fantasies de polítics voluntaristes.
Article original: Foixblog.com
