Dimecres d'estiu i continua en algunes sales l'oferta de cinema a 3,90 €. La cua és llarga i la sala està ben plena convertint-se en un primer -i gairebé únic- motiu de goig de la tarda perquè el que us espera a continuació es pot oblidar sense recança.

Serà que he perdut aquella mirada innocent d'infant seduït per una senzilla història d'indis i vaquers, amb escenes espectaculars i una trama amb quatre estereotips més coneguts que la monyos. Aquí podria finalitzar aquest escrit i aconsellar únicament d'anar-hi per acompanyar la canalla i intentar gaudir de la perfecció tècnica que s'observa a la pel·lícula o com milloraria si la poguéssim veure en 3D a la vista donada l'exageració d'escenes picades i contrapicades, les quals sembla que només estan destinades al lluïment d'aquesta nova dimensió.

Malgrat tot, anem a pams. Un grupet d'humans han estat els únics supervivents d'un virus devastador (podeu veure "el origen del planeta de los simios") i malviuen com poden mentre a l'altre costat de riu el simis evolucionats viuen i conformen l'espècie dominant. Per una necessitat energètica els humans necessiten pertorbar el territori simi. I aquí comença tot el pastís: el bons que es volen entendre, els dolents de tiro fàcil i ambdós una família a la qual protegir per tal de construir un futur millor.

Segurament les excessives escenes espectaculars  estan tècnicament molt ben fetes, les interpretacions dels simis s'han humanitzat amb una tecnologia digital incomparable i els efectes especials es veuen acuradíssims. Però aquí s'acaba tot. La serietat i la transcendència es destaquen tant que acaben sent ridícules. Els perfils dels personatges són tan estereotipats i plans que resulten poc creïbles. Les seves interpretacions són extremes i sense ànima (amb la digna excepció d'un memorable Gary Oldman que recordem per "el topo" i que es mereix molts més minuts). Els tocs irònics o amb una mínima gràcia no es troben en lloc mentre el guió s'apunta uns diàlegs plens de frases memorables alhora que és tan previsible com les polítiques de retallades actuals.

Cinema carregat de duros fet més des d'un despatx de publicistes i estudiosos de tendències sociològiques que des del treball profund de direcció i guionistes. En resum, un entreteniment insubstancial i una pretesa espectacularitat d'escenes annexes a la força per tal de fer calaix aprofitant la desídia estival.

La meva nota es queda en un miraculós 5. Més informació a Filmaffinity i la pàgina oficial.