El derbi d’ahir se li podia haver posat molt costerut al Barça. L’Espanyol potser va jugar la seva millor primera part d’aquesta temporada. Però no va aprofitar la possibilitat d’anar-se’n amb un 0-2 a la mitja part. Però s’ha de dir tot. El gol del bon davanter periquito Sergio García va anar precedit d’una falta no xiulada sobre el migcentre culer Sergio Busquets. El Barça també va poder marcar. Messi va estavellar un fantàstic llençament de falta al travasser. I, posteriorment, va assistir una magistral pilota al lateral esquerre Jordi Alba, que va desencertar davant de porteria. No obstant, el Barça era un equip rom i lent a les acaballes dels primers quaranta cinc minuts. Però al final del final de la primera, va aparèixer un estratosfèric xut amb un efecte inversemblant des de fora de l’àrea per clavar la pilota ajustada el pal. Gol. L’autor, el de gairebé sempre, Leo Messi. I tot seguit, a l’inici de la segona part, una jugada «marca de la Casa Messi» va fer el segon gol, capgirant el marcador. Dos gols en dos moments psicològics del partit, que van desmoralitzar del tot a l’Espanyol. Tota la segona part va ser per a un gran Barça que va golejar a un Espanyol entregat i amb els braços abaixats. Al final, una maneta contra un dit.
Luis Enrique s’entesta en jugar absolutament tots els partits oficials amb el dibuix tàctic 4-3-3. I tot va començar un 25 d’octobre de 2014 al Santiago Bernabéu en un altre derbi. Aquell partit va coincidir amb el debut de Luis Suárez amb el F.C. Barcelona en partit oficial. L’entrenador asturià va apostar per jugar amb tres migcampistes per encabir els tres grans cracs culers en els onze futbolistes d’inici. No cal dir que l’experiment va resultar fallit. El Real Madrid va jugar millor que el Barcelona. Els culers van patir excessivament en defensa. El resultat final va ser un merescut 3-1 pels blancs. Han passat les setmanes, i ja es pot dir que l’experiment tàctic 4-3-3 s’ha convertit en regla.
S’atrevirà Luis Enrique a suprimir un dels tres puntes en favor d’un centrecampista per reforçar el mig del camp depenent del rival i del partit?
El dimecres arriba un dels papus futbolístics a la capital catalana, el PSG. És important la victòria per aquest Barça en construcció, per així evitar als rivals més durs de la màxima competició continental a les primeres de canvi. El Paris Saint-Germain Football Club és un dels grans d’Europa de debò. I els grans d’Europa no perdonen, com ho solen fer els modestos, quan el partit encara està fred.
