La lectura del llibre “Els carrers i places de Lleida a través de la història” continua aportant grates sorpreses en relació al coneixement del Casc Antic de Lleida. Cito un dels fragments més interessants, escrit als anys 60 per l’historiador Josep Lladonosa: “Lleida, que ha vist com desapareixien tantes relíquies del passat, conserva, en canvi, íntegre o quasi en la seva totalitat, l’antiquíssim ‘cellarium regis’ (…) que més tard va ser la Bladeria Vella i més modernament, un celler del Capítol de la Catedral. Es tracta d’una llarga volta apuntada, situada entre la farmàcia Delmàs i la façana esquerra del Carrer Caldereries, entrant pel carrer Major. Sobre l’enorme volta de pedra, construïda sense cap mena de dubte a mitjan segle XII, descansen les cases que tenen la seva façana en el tram inferior del Carrer Caldereries. Actualment aquest local serveix de carboneria (…) L’edifici va quedar mutilat quan es va construir la casa de la farmàcia Delmàs. Tal vegada és la resta d’arquitectura romànica més antiga que queda a Lleida, anterior al castell de Gardeny i, és clar, a Sant Martí, Sant Llorenç i la Seu Vella. Una construcció de gran valor històric, única pel que fa a l’arquitectura del seu temps i digna de ser rehabilitada.”

Així donava notícia l’historiador lleidatà del “cellarium regis” és a dir, el Celler Reial o Celler del Rei. Un edifici citat per primer cop en un pergamí de l’any 1166, pocs anys després de la conquesta cristiana de l’antiga Madina Larida. Aquest celler o magatzem s’ubicava molt a prop del Palau Reial que el rei Alfons I – fill de Ramon Berenguer IV de Barcelona i de Peronella d’Aragó- tenia a la part baixa de la ciutat (on actualment hi ha el Zara). Després d’aquesta lectura diferents preguntes ens venen ràpidament al cap: On era exactament aquest “cellarium regis” o Celler Reial ? Encara es conserva en l’actualitat, en ple any 2015, cinc dècades després de que Lladonosa veiés les seves restes? Gràcies a Internet trobo una web on es parla, precisament, de l’antiga farmàcia Delmàs del Carrer Major citada per Lladonosa, on apareix una fotografia de la mateixa: http://goo.gl/6nwyu6. A partir d’aquí es pot concretar la seva exacta ubicació, a la cantonada entre Carrer Major i Carrer Carnisseries, en el local actualment ocupat per la botiga Wolala, (vegeu la primera fotografia d’aquest post).

Amb aquesta valuosa informació vaig anar directe a aquest local del Carrer Major per tal d'esbrinar si es podia descobrir on era el Celler Reial. La sorpresa va ser majúscula quan només entrar a Wolala aparegué el gran espai interior de la botiga, amb un ample sostre voltat recobert de guix (fotografies 2 i 3). Per la seva forma i emplaçament i per altres informacions complementàries de què disposo es pot afirmar categòricament que Lleida encara conserva el Celler Reial de què parlava Lladonosa, on diferents monarques medievals emmagatzemaven el vi i altres productes agrícoles pagats pels seus vassalls.

Cinc dècades després, el desig de Josep Lladonosa en relació a la rehabilitació del Celler Reial es mostra com a plenament vigent. Quan fos possible – i d’acord amb els seus propietaris, ocupants i amb el suport de l’Ajuntament- seria desitjable la rehabilitació d’aquest singular espai històric del segle XII i la corresponent instal•lació d’un panell informatiu. D’aquesta manera, s’ampliaria el grup de comerços que ja han deixat a la vista restes històriques trobades als seus locals i la gent podria gaudir d’un element històric de gran interès, entre els més antics de la Lleida romànica medieval, bastit poc després de la conquesta cristiana de la ciutat de l’any 1149.