L’Abel —que arrossega un profund dol des de fa cinc anys per la pèrdua de la seva parella— i la Clemence són amics i treballen en un aquari. La Sylvie és la mare de l’Abel que treballa fent tallers de teatre en una presó on coneix i s’enamora del Michel amb el qual s’acabarà casant —a pesar de les reticències del fill— en una cerimònia dins la mateixa presó. En acabar la condemna, la nova parella muntarà una floristeria en un cèntric local finançat de forma una mica tèrbola. Les sospites de l’Abel l’acaben enredant conjuntament amb la Clemence en un atracament «facilíssim» durant el qual emergirà una romàntica història d’amor que ho acabarà d’embolicar tot.
L’actor i director Louis Garrel amb l’ajut inestimable de dues interpretacions destacades per part d’en Roschdy Zem i la guardonada Noemí Merlant elabora amb encert un homenatge que evoca anys 70′ als atracaments «meticulosament» preparats que esdevenen esbojarrats afegint un toc personal de rerefons romàntic i emocionalment intens per tal d’acabar convertint la pel·lícula en una de les comèdies més atractives dels darrers mesos.
Les relacions, primer de desconfiança i després de complicitat, entre aquests cinc personatges ben diversos en les seves personalitats ens amaren dins d’un viatge absurd i atzarós en mig d’unes insòlites situacions construïdes amb uns diàlegs ben vius i d’una comicitat pintoresca que aconsegueix fer del somriure una sensació permanent durant la major part del metratge. La connexió és completa i es fonamenta en una bona direcció d’actors, una càmera ben dinàmica i una atmosfera un pèl retro que aconsegueix encomanar esperit lúdic carregat d’energia.
Tot i que hi ha un moment cap el final en el qual tot es precipita i es deixen alguns detalls sense lligar, podem afirmar que estem davant una pel·lícula lleugera i senzilla sense cap més pretensió —encomiable pretensió— que el gaudi d’una proposta enginyosa, solvent i d’una sòlida realització. (7,5)
