Al desembre del 2011 hi havia bufetades per ocupar la màxima cadira del Partit Socialista de Catalunya en la celebració del 12è congrés. Un congrés que fulminava l’equip de l’expresident José Montilla i deixava amb escasses opcions als maragallistes, partidaris també de l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, el salvador socialista a les municipals. Dos anys i mig en què s’ha continuat amb la caiguda lliure i que ha culminat aquest dimecres amb la renuncia de Pere Navarro. Tard i malament. Un cop més es demostra la gran destresa humana: quan penses que les coses ja no poden anar pitjor, patapam!
Tot i la intranscendència a nivell de carrer de les eleccions al Parlament Europeu, aquestes darreres setmanes demostren la duresa de les seves conseqüències. En una publicació anterior comentava:
“I a Catalunya? Què pensa fer el PSC? Renovar-se o morir. És evident que passa de renovar-se i va directe al clot. I qui dirigeix aquest partit a dia d’avui no té cap intenció de llençar la tovallola. Actitud egoista o estratègica? Es busca esgotar del tot a Pere Navarro perquè el PSC reneixi de les seves cendres? S’està treballant des del costat fosc per alçar un nou líder? Al PSC hi ha discrepància però també hi deu haver por. El sector crític no marxa, no comença de zero, s’agafa a un projecte i a una tradició que, a Catalunya, ja no existeix. Potser ara, finalment, se n’adonaran i començarà el degoteig”.
Doncs bé, se n’han adonat que Pere Navarro està esgotat. No sé si el PSC serà capaç de renéixer de les seves cendres. Això el temps ho dirà. Però el temps juga en contra. Potser des del costat fosc sí que es treballa per alçar un nou líder, però en aquestes primeres hores dóna la impressió que els candidats marxen per potes. Àngel Ros se n’ha desvinculat. Com jugar-se la camisa a costa de deixar perdre la butaca de Paer en Cap? No és el moment, encara. Jaume Collboni té feina per les primàries de Barcelona; Núria Marin, alcaldessa de l’Hospitalet també renuncia a ser primera secretària. En la mateixa línia s’ha manifestat Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona. Noms com Josep Mayoral, Joan Ignasi Elena o Núria Parlon també estan sobre la taula. Qui vol una patata calenta que ha d’esclatar?
El calendari apreta, però si realment es vol refundar el PSC cal oblidar-se del calendari. Cal ser conseqüents. Què interessa més? Repensar les bases del partit o tenir algú a la foto abans de la Diada? Si els socialistes de dalt tenen visió de futur, saben que els tocarà tornar a picar molta pedra per ressituar-se al mapa polític català. L’última oportunitat, m’atreveixo a dir, de refundar el Partit Socialista de Catalunya. Em permeto donar un consell: que escoltin, que escoltin molt quina és la realitat actual a Catalunya per trobar el seu lloc.
Igual que en l’entrada anterior… “S’obre un gran procés de reflexió, de reunions entre passadissos, de trucades, de missatges, de trobades oficials i extraoficials”. La propera cita, dissabte. Toca consell nacional i segur que tindrem noticies fresques.
En continuarem parlant, tenim un estiu ben entretingut per endavant.
