El més natural en política es esgotar les legislatures que han estat elegides per quatre o cinc anys. Sovint, però, cal avançar les eleccions per aclarir situacions transitòries o incertes, per tal de saber on s’està i on es vol anar. Aquesta opció és habitual quan el partit del govern no disposa d’una majoria suficient al parlament. Però aprovar els pressupostos, per exemple.
És el cas de Catalunya. Des de fa setmanes i mesos estem parlant d’eleccions avançades que s’haurien de celebrar en clau per arribar més ràpidament a la independència o bé per determinar quina és la voluntat democràtica dels catalans que han expressat el seu descontent en sengles manifestacions massives i en una votació en la que participaren mes de 2.3 milions de persones.
El president Mas exigeix una llista unitària de les forces sobiranistes comptant amb la participació d’Esquerra Republicana. El senyor Oriol Junqueras no hi està d’acord i vol que les eleccions se celebrin a corre cuita però cada força pel seu compte. I després, ja sumarien el que calgués sumar. Junqueras sap que anar junts amb el president Mas li podria restar protagonisme i, sobre tot, el podria barrejar en campanya electoral amb una formació que està tacada per la corrupció, tal com indiquen els jutges, que afectaria al ex president Pujol, gairebé tota la seva família, Lluís Prenafeta i Macià Alavedra…
Potser aquesta no és l’única raó. Penso en la necessitat de mantenir perfil i criteri propis en qüestions socials que, segurament, no coincideixen amb les de CiU.
L’ultima enquesta del CEO revela un cert cansament en l’opinió pública que durant mesos i mesos ha estat pendent de com assolir un nou estatus nacional, ja sigui en forma de nou estat o en una nova relació amb Espanya. Res fa pensar que això pugui passar en els propers mesos si tenim en compte que la valoració de la independència ha perdut nou punts respecte a l’última enquesta feta també pel CEO. S’ha de dir, però, que en unes hipotètiques eleccions autonòmiques avui la suma entre CiU i ERC donaria una majoria en el Parlament i, si es posessin d’acord, podrien demanar la celebració d’un referéndum. Tot amb tot, es detecta una certa desinflada de les expectatives que hi havia abans, durant i després del 9 de novembre. Els temps lents poden fer perdre l’entusiasme.
Hi ha desorientació sobre el futur immediat i a mig termini. La política ha de donar respostes solvents i racionals als problemes que es plantegen en una societat. La claredat és important.
Si a països com Israel, Japó, Suècia i Grècia se celebren eleccions anticipades, no veig cap impediment perquè no es puguin celebrar aquí. El govern Mas no té majoria i depèn d’Oriol Junqueras que exigeix que s’obrin les urnes el més aviat millor. Travessar dos anys més sense majoria al Parlament seria perjudicial pel govern però, sobre tot, pel país. És per això que penso que seria oportú avançar les eleccions per saber on som i cap on anem. I qui té més capacitat per fer una majoria parlamentària.
