Ella va anar a la última manifestació en contra de la llei Gallardón. Tanca els ulls i pateix quan escolta la notícia de que el maltractament a les dones no ha disminuït i que, per contra del que es pensava, augmenta als països del nord, lloc on tenia previst anar algun cop, d’Erasmus o de viatge amb les amigues. Diu que això és injust, que mataria els homes que maten dones, que tallaria les mans als que peguen dones i que tallaria les polles als homes que violen dones.
Li agrada un noi. Està enamorada i es planteja, per primer cop, que podria fer i anar allà on li digués ell, un noi de barri que porta xandall a ratlles tot el dia i fuma porros als parcs, amb els seus amics. Escolten música llatina de ritmes molt marcats amb els seus mòbils a tot drap, molestant a tothom qui passa per la vora. Al barri ja el coneixen.
Ella surt amb les amigues amb vestits curts a la discoteca i es troben amb ell i els seus amics, ben vestits tots, de gala, com de boda, excessivament elegants. Pentinats exclusius, per un i altre costat i fins i tot un d’ells porta una corbata. I ballen. Ballen una música llatina de ritmes molt marcats i ella i ell es troben. Ell li diu que l’acompanyi a fora. Ella li diu que no. Ell l’agafa pel braç, se li acosta a l’orella i li repeteix de males maneres. Ella l’esquiva bruscament i li planta una puntada als ous que el deixa estabornit i plorant a terra. I marxen, totes.
El 8 de març és el dia de la dona. Dia de moltes reivindicacions i de moltes paraules, però cada dia hi ha casos de violència de gènere, i van en augment. Cada mala paraula, cada gest, cada mirada, cada cop que una dona hagi de patir per part de la seva parella és un pas enrere. No us el podeu permetre. No ens el podem permetre. Ni un pas enrere. Puntada als ous als agressors.
