Bulímia, anorèxia, trastorns per afartament… són Trastorns de Comportament Alimentari coneguts per tots. En aquest grup de malalties hi podríem afegir l’ortorèxia, una preocupació exagerada, extrema, que busca el menjar més sa possible, buscant la màxima qualitat dels aliments.
Podríem dir que és una obsessió per l’alimentació equilibrada. Les persones que la pateixen tenen uns conceptes “idealitzats” sobre els aliments, es preocupen exageradament per saber d’on prové l’aliment i quins tractaments ha rebut. S’autoimposen unes normes alimentàries dures, són molt disciplinats i amb molta voluntat per complir aquetes normes, sempre tenint en compte que el menjar és el seu centre i la seva vida gira al voltant de l’alimentació.
Guanya la qualitat de l’aliment per sobre el gaudir del menjar. Se senten culpables si no respecten les seves pròpies normes alimentaries, eviten els dinars i sopars socials, amb la família, els amics, la feina… Solen rebutjar els productes alimentaris que trobem al dia a dia, tot el que és “artificial” i produït per la indústria alimentària. Defensen els productes d’origen ecològic, promocionant-ne el seu ús exclusivament, evitant tots els conservants, estabilitzants, potenciadors de sabor, inclús, vigilen la manera de tallar i cuinar els aliments, per tal de preservar les propietats nutricionals.
Arribar en aquest extrem ens pot portar a un problema de desnutrició, d’una anèmia, cansament exagerat…. per què el patró alimentari que hagi seguit la persona sigui desequilibrat, per no parlar de tot el tema psicològic que envolta aquesta malaltia. El suport d’un psicòleg o psiquiatra és bàsic per a ajudar a combatre aquest trastorn.
Crec que és un tema que ens ha de fer pensar, tots els extrems són “dolents”, en tots els aspectes de la vida. Aplicar el “sentit comú” a l’alimentació és la recomanació d’avui, per tal que l’educació nutricional per la que lluitem la majoria de dietistes tingui el millor rumb possible.
