Des de Lleida i en direcció a Tarragona, l’últim poble de la província lleidatana és Vinaixa. Si les classes de geografia no haguessin existit mai, i si no tingués mitja cama al poble, ho sabria igualment perquè en els últims anys aquesta era una de les històries recurrents de la padrina Natàlia. Ens recordava a tota la família que anys enrere hi passaven molt quan anaven al pis que tenien a Tarragona i que es van haver de vendre perquè era un mal de cap. Resulta que uns llogaters es van deixar la canella de l’aigua oberta i els van trucar uns veïns alertant que s’inundava el pis. Mai millor dit, aquesta va ser la gota que va vesar el got i els viatges a Tarragona i, per tant, el seu pas per Vinaixa, es van esvair.
Anys més tard, per un seguit de casualitats, contactes i potser una mica de destí que ara tampoc ve a cuento explicar, Vinaixa ha resultat ser un destí freqüent. Situat a les Garrigues, i per tant amb l’oli com a element destacat, compartint protagonisme amb l’extracció i l’elaboració de pedra natural, dedicada a la construcció, la restauració i la decoració. Capítol a part es mereixen les festes que s’hi celebren. Aquest diumenge mateix, per cert, l’Aplec de Sant Bonifaci amb sardanes i dinar de germanor, prèvia nit rockera. La setmana passada la festa major de primavera i a finals de març la Fira de l’Oli i la Pedra. Tot i això, la festa gran arriba l’últim cap de setmana d’agost, amb ball, concerts, havaneres, discomòbil i la traca final amb la xaranga. Però si voleu conèixer el poble no cal esperar fins a l’agost…
Per aquesta temporada de primavera/estiu, que sembla que finalment ja se’ns instal•la a les nostres comarques, la Glòria, veïna de Vinaixa, ha començat una iniciativa força interessant. Proposa una ruta de senderisme per conèixer l’entorn del poble, un passeig pels conreus, les cabanes de volta i els marges de pedra seca. Tot això, acompanyat per un esmorzar en plena natura per continuar fins a l’arribada al poble. Parada i fonda per dinar, amb una proposta de menú que inclou plats casolans, com l’olla barrejada, arròs de muntanya, cassola de tros, carn a la brasa i postres artesans. La sortida no s’acaba aquí, sinó que continua pel poble: l’església, la muralla, Cal Tarragó i Cal Blanco, a més de la cooperativa son alguns dels punts de l’itinerari.
Malacostumats a fer turisme a centenars de quilòmetres de les nostres cases, aquestes propostes de turisme rural ens poden ajudar a conèixer una mica més allò que tenim a prop. A gaudir i redescobrir els racons de les nostres comarques i mirar-los amb ulls de turista fent que les nostres càmeres –o mòbils- les captin a les seves pantalles.
Per aquells que estigueu interessants, doneu un cop d’ull al bloc de la Glòria, on trobareu la planificació de les excursions, els menús, el preu i les dades de contacte. Calçat còmode, gorra i ulleres de sol i això sí, una jaqueteta a la bossa mai us farà nosa, que la marinada bufa i a partir de les vuit del vespre es deixa notar, fins i tot a l’estiu.
