Entro a la sala amb una certa reticència per veure si em trobaré una segona part  de "Intocable" o una derivada de "Campeones". Surto amb la satisfacció d'haver participat d'una proposta original i valenta que defuig completament la temptació de caure amb una falsa compassió paternalista. Anem a pams.
En primer terme cal parlar del títol original en francès que vindria a ser un "al marge de les normes" que explicaria millor tot el contingut de la pel·lícula.
"Especiales" tracta sobre dos amics, en Bruno i en Malick, responsables de dues institucions sense ànim de lucre que acullen persones autistes greus i a més formen joves cuidadors que en la seva majoria provenen de barris d'extraradi. La tasca de les dues entitats es posa en entredit per unes inspeccions que no aconsegueixen encaixar-les en primer terme en cap dels models "estàndard" que l'estat francès recull en el seu desplegament normatiu.
Tot es conforma al voltant d'un realisme que apunta moltes temàtiques paral·leles i que volgudament defuig d'aprofundir en els personatges protagonistes dins les seves intimitat o motivacions per tal de centrar-se en una intensa veracitat quotidiana que t'arrossega amb contundència. En aquest sentit podeu llegir l'interessant entrevista als dos director inclosa al full de mà de Funàtic-Lleida d'on voldria destacat una frase d'Eric Toledano que ve a resumir l'essència de la pel·lícula: "De vegades, la comèdia és tristesa disfressada" per comentar a continuació que aquesta forma de comunicar-se permet passar per un ventall d'emocions que s'han de gestionar de forma intel·ligent. No podria fer un resum més perfecte i condensat. Durant tot el metratge ets perfectament conscient de la severitat de les diferents situacions alhora que es permeten enginyoses finestres que t'extreuen un somriure alleugeridor sense perdre en cap moment el respectuós fil de la proposta. Una distensió necessària i que respon perfectament a la realitat quotidiana d'aquests experts en l'acompanyament d'unes persones de reaccions imprevisibles i, fins i tot, violentes.
Completen els mèrits de la l'obra una feina destacada d'un muntatge àgil a partir d'una càmera inquieta afegit a unes interpretacions encertades en el seu to i la seva profunditat amb una menció especial per un magnètic Vicent Cassel en el paper de Bruno i un intens Reda Kated en el paper de Malick.
Pel·lícula ben realitzada i també entretinguda amb un missatge molt contundent que no només parla de discapacitat sinó que amplia perfectament el focus per afrontar amb molt d'encert els valors de la diversitat i la convivència. (8)