PARA LEERLO EN CASTELLANO

Avui, 09/01/2022, he rebut un "bon dia" al WhatsApp en el qual anava inclosa aquesta frase de Saramago: "Els únics interessats a canviar el món són els pessimistes, perquè els optimistes estan encantats amb el que hi ha."

Trobo que és lògica, ¿per què han de voler canviar res les persones que ja estan a gust amb el que n'hi ha?, seria de rucs, ¿oi? Però, tinc molt clar que sense canvis no n'hi ha evolució, tot queda estàtic, ancorat en un punt, l'univers segueix amb les seues modificacions constants a les quals deixem de costat i, a més, no ens hi adaptem, per tant, tot és una contínua lluita de l'ésser humà i el medi, patiment, violència i mort. En aquest cas, a les persones optimistes ¿els hauríem d'anomenar gandules i covardes?

Saramago ens diu que les persones pessimistes, a les que sempre se les ha tingut com a negatives, ara, en aquesta situació, són positives i les optimistes, sempre considerades com a positives, ara, en aquesta situació, són negatives.

Vulguem o no vulguem, tothom i tot allò que hi ha a l'univers, som i és matèria, i com a matèria, estem contínuament canviant d'estat, ens agradi o no. Podem anar al seu ritme o podem voler anar més de pressa o més a poc a poc, si no ho acceptem i ens volem aturar, també canviem, ens tornem persones que ens morim, arribem a la mort.

Pot ser que J. Saramago s'hagi oblidat de les persones realistes, les quals no ens plantegem si ja estem bé o si hem de canviar el món, senzillament, som persones conscients de la realitat i fem el que, sense dubtar-ho, hem de fer per a estar en consonància amb tots i tot.

Sinto petit. Dia de la Lluna a 10/01/2022