Hi ha evidències que no es poden ocultar. Els errors dels àrbitres són inqüestionables perquè es veuen en directe, es repeteixen des de tots els angles i es divulguen a tots els racons del planeta. L’arbitratge és un ofici imperfecte. Val. Però no pot ser malintencionat ni sectari.
El Barça ha sortit perjudicat greument dels dos últims arbitratges. Bartomeu i la seva junta han de prendre cartes en l’assumpte i acudir amb proves davant les institucions pertinents. Seria intolerable que existissin mans negres intencionades. Els jugadors mereixen un respecte professional. Caben errors però que no siguin predeterminats. Amb un punt aquí, un penal allà i una targeta precipitada quan sigui, es poden guanyar o perdre competicions. Dit això, la Lliga va començar amb mal peu amb els primers tres punts que l’Alabès va arrencar del Camp Nou i els sis que han volat amb els empats a casa. La ira davant una injustícia flagrant la comparteixen els jugadors i l’afeccionat proper o remot. La “sort” somriu al Madrid i perjudica al Barça. És una injustícia inacceptable. Però hi ha dues reaccions dels jugadors. Una desproporcionada, la de Gerard Piqué , i l’altra efectiva i silenciosa com la de Messi.
És inútil des de la gespa increpar al president de la Lliga amb un dit acusador amb el de “ho has vist?, Sí, tu, tu”. Javier Tebas és descaradament madridista i possiblement caldria recusar la seva designació. Luis Enrique hauria de temperar els ímpetus del que s’ha postulat com a president. Queda molt i no pot donar-se gens per perdut, especialment la Champions, però també la Lliga i la Copa. És en el camp on es guanya o es perd tot i no a les xarxes socials on les passions caminen soltes. El Barça juga molt bé i té la millor plantilla del món. Neymar va estar sublim en Sant Mamés. Suárez ha de retrobar-se amb el gol i Iniesta no pot baixar de rendiment. I no sé si ha estat una bona decisió que Messi, Iniesta, Piqué i Suárez no acudeixin a la Gala.
