"Girasoles silvestres": l'amor i la maternitat com aprenentatges

"Girasoles silvestres": l'amor i la maternitat com aprenentatges

diumenge 16 d'octubre 2022 - 12:00
"Girasoles silvestres": l'amor i la maternitat com aprenentatges

Comença la pel·lícula amb la Júlia i els seus dos infants jugant per la platja en un dia lluminós i sonant amb una contundència colpidora la cançó de Triana: "Abre la puerta niña/ Que el dia va a comenzar/ Se marchan todos los sueños/ Que pena da despertar" (1975). Amb 22 anys ja se li han escapat tots els somnis i es troba sola però amb la suficient energia i ganes per intentar atrapar al vol algunes d'aquelles fites aparcades i que encara estan al seu abast. En primer terme s'enamora d'Oscar i a partir d'aquí iniciarà un periple de vivències i aprenentatges per diferents tipologies de masculinitats a la recerca, sense perdre mai l'esperança, d'un equilibri difícil de trobar.

Tinc un bon record del director Jaime Rosales en la seva "Hermosa juventud" (2017) i comprovo que manté un to admirable de veracitat que fa que tot allò que veus sigui molt proper a la realitat i no trobis ni un gram d'impostura. La història de "Girasoles silvestres" té força, és senzilla i alhora dolorosa, amb una càrrega de quotidianitat que la fa molt propera. Tot i que la interpretació de l'Anna Castillo és el centre de gravetat de tota la trama i que l'Oriol Pla, el Quim Marques o la mateixa Carolina Yuste també aporten una part substancial de qualitat podem afirmar que la fermesa de la pel·lícula està sostinguda per un grup interpretatiu sense fissures.

El missatge que proposa és d'una senzillesa evident. Malgrat tot des del primer minut fins al darrer el director no enganya a ningú. Està clar que el coratge, les ganes de viure i la il·lusió de la protagonista ens acompanyaran fins al final en una visió de la maternitat —una més dins el panorama del cinema espanyol— d'un compromís inqüestionable acompanyat d'una voluntat sincera de no renunciar als projectes vitals temporalment ajornats.

Podem retreure que estem davant d'una proposta comercial i que els perfils masculins són d'una obvietat excessiva. No obstant cal destacar la franquesa de la proposta sense entrar en cap moment en artificis estilístics, la vitalitat que transmet i la indiscutible consistència i lluentor d'un grup actoral magnífic. (6,5)

Comparteix-ho

Sobre l'autor

imatge de MacPelegri
Exdocent i amant a temps parcial del cinema com a experiència vital, emotiva i onírica. Fugitiu dels meus fantasmes als quals intento deixar sempre fora de la sala.
Segueix-me :

Altres entrades del autor