Govern sense Parlament

Govern sense Parlament

divendres 12 d'octubre 2018 - 09:15
Govern sense Parlament
Quim Torra i Pere Aragonés, president i vicepresident del govern, han perdut la majoria en el Parlament. El govern segueix com si res

Hem arribat a un punt de parany democràtic que no pot portar a bon terme. Mentre la coalició independentista perdia la majoria en el Parlament, la portaveu del Govern, Elsa Artadi, afirmava que tot seguiria igual al marge de les votacions que es registraven en la Càmera. Penso que ho vaig entendre bé: es pot governar al marge del Parlament, una contradicció inacceptable en qualsevol democràcia representativa. És un desconeixement de les regles estatutàries i constitucionals.

La reunió de l'Executiu va ser breu i, segons Artadi, no es va parlar de les divisions entre les dos principals forces independentistes. Però si no es parla d'una altra cosa en els àmbits polítics i socials del país. Com no tracten de la crisi que sofreix l'independentisme? No és una crisi provocada pels mitjans ni per l'oposició. És una crisi que es cou i es desenvolupa en el si dels dos principals partits que promouen una república catalana encara que sigui amb calendaris i estratègies diferents.

El procés ha trossejat la societat i el país en molts àmbits. No hi havia majoria social i ara no hi ha tampoc majoria parlamentària. Catalunya no té aliats ni a Europa ni al món. Les relacions amb Espanya i les seves institucions són fràgils fins al punt que el president Torra no es parla oficialment amb el cap de l'Estat. La revolució dels somriures no produeix cares alegres i optimistes. Tot és molt sever. Es va poder comprovar en el funeral per Montserrat Caballé en el tanatori dels Corts.

Però quin és el fons del problema entre les dues principals forces de l'independentisme? Graham Greene diria que és el factor humà que explica tantes derivades inesperades en la història dels pobles. El factor humà és que l'expresident Carles Puigdemont i l'exvicepresident Oriol Junqueras porten sense parlar-se ni comunicar-se personalment des de fa un any. Si això ocorre en les cúpules dels dos partits independentistes col·ligades, què ocorrerà en els graons inferiors d'aquestes dues principals forces independentistes?

Carles Puigdemont intenta seguir exercint el poder sobre l'acòlit Quim Torra des de Waterloo. Aquest no és el problema. La qüestió està en el fet que ERC no vol ser companya de viatge d'una formació que vol governar Catalunya amb el comandament a distància des de Brussel·les saltant-se reglaments i lleis sense tenir en compte que ni tan sols en el seu propi partit estan d'acord amb aquesta tàctica.

Els ultimàtums de Quim Torra i d'Elisenda Paluzie, de la ANC, són gestos retòrics que tenen poca rellevància política. Penso que és hora que els problemes i conflictes no es dirimeixin en les manifestacions al carrer sinó en les institucions, que són el vehicle democràtic per resoldre les legítimes diferències entre els diferents actors. No es tracta ja de fer el ridícul sinó d'evitar els riures, com va ocórrer el dilluns amb el diputat Eduard Pujol davant els periodistes.

 

Article original: foixblog.com

Comparteix-ho

Sobre l'autor

imatge de lluisfoix
Nascut a Rocafort de Vallbona, és llicenciat en periodisme i dret. Va ser director i subdirector de La Vanguardia en diverses etapes des del 1982. Especialista en política internacional i columnista de temes d'actualitat, ha estat corresponsal a Londres i Washington i ha cobert set guerres i viatjat per 82 països. Imatge de Revista Valors.org
Segueix-me :

Darreres entrades de l'autor