"Here" és una d’aquelles pel·lícules que et fa tornar a creure en el cinema i anar a les seves sales, demostrant que encara hi ha espai per a mirades innovadores que marquen el camí d’un cinema amb coses a dir, tant en la forma com en el contingut.

A "Here", Stefan, un obrer romanès que viu a la conurbació de Brussel·les, prepara una sopa de verdures per buidar la nevera abans de marxar de vacances al seu poble natal. Va repartint tuppers entre els seus coneguts i, quan ja està a punt, coneix una noia belga d'origen xinès, bióloga i professora a la universitat, que està fent el seu doctorat sobre les molses que envolten la ciutat. La connexió romàntica està servida i l'atenció de la càmera per les coses minúscules i senzilles ens obrirà un univers.

L'Stefan dorm poc i malament, omple les hores perdudes passejant per zones poc o gens concorregudes. Els darrers dies que va repartint la sopa parla amb els seus amics i la seva germana. S'entossudeix en anomenar el lloc on viu com "casa seva", el lloc on van circular ja fa més de 185 anys el primer ferrocarril del continent europeu, el lloc on la seva germana ha constituït una família. Malgrat tot acaba desendollant la nevera i insinuant que les quatre setmanes d'estiu potser s'allargaran. En mig d'una pluja insistent i quan va a sopar a un lloc de menjars xinés perquè ja no cuina a casa coneix a la Shuxiu en una escena d'una bellesa que trasbalsa. És a partir d'aquest moment que tot allò més petit i insignificant, com poden ser qualsevol de les plantes minúscules més antigues del planeta o la persona més anònima i migrant, pot tenir sentit i pot començar a arrelar encara que sigui en un lloc aparentment inhòspit, llunyà i anodí. 

El terç final de la pel·lícula és d'una poètica que commou sense fer-ne en cap moment ostentació i evidenciant la simbiosi perfecta entre el missatge humanista i fraternal amb una estètica mesurada i colpidora. Les metàfores que combinen perfectament imatges i diàlegs es van succeint de forma amable com a cuca de llum, trens que circulen sense un destí aparent o llavors que apareixen a la butxaca de la jaqueta.

"Here" reivindica la innocència, l'harmonia i la bellesa amb fermesa, constituint-se en una invitació a recuperar aquella mirada curiosa sobre les petites coses que pasen desapercebudes, que són molt importants i que porten molts anys entre nosaltres (des de la molsa al trens passant per la diversitat de persones). Una mirada intensa, neta i clara que el director belga Bas Devos aconsegueix transmetre amb una solvència admirable. (9)