Demà és el «Día de la Fiesta Nacional de España» des d’un punt de vista jurídic. Popularment coneguda com la «Fiesta de la Hispanidad» entre d’altres denominacions. Sortosament, l’anomenament de la festivitat com a «Día de la Raza» ha quedat relegada a l’oblit. Aquesta terminologia tan degradant encara fa gràcia a una minoria. Prou pena tenen.
Dit això, durant aquests dies previs a la «Fiesta de la Hispanidad, s’està parlant abundantment del fet que la colonització espanyola fou una salvatjada. És cert. Ara bé, la colonització pacífica no existeix. Totes foren cruels i inhumanes.
Els imperis europeus van ocupar territoris i subjugar poblacions de manera atroç. No obstant, l’imperi britànic es va diferenciar respecte d’altres imperis com l’espanyol. Els actes de barbàrie no constitueixen el fet diferencial dels britànics. També van destruir i matar. Tanmateix, invertiren en aquells territoris que conquerien. Per això, no és casual que la immensa majoria de països independitzats dels britànics no reneguin dels lligams històrics amb la seva metròpoli. Com tampoc és casual que l’anglès sigui l’idioma del comerç. Com tampoc ho és, que els Estats Units sigui el país més influent del món. El corol·lari de tot plegat és que la Commonwealth potser sigui l’única organització internacional en què potència colonitzadora i països colonitzats mantinguin una veritable harmonia.
Espanya no té l’estima de les poblacions que varen colonitzar. I no tenen el respecte dels països colonitzats, perquè només van lliurar mort i destrucció. S’ho van emportar tot i van deixar el no-res. I per més inri, en nom del Creador. Els britànics també van usar la violència i van sotmetre els nadius colonitzats per la força. Però no solament van provocar la destrucció de cultures i de tradicions indígenes. Almenys, varen portar mitjans de producció i transmetre coneixements útils, més enllà del pare nostre.
En conclusió, les colonitzacions de territoris i poblacions foren innegables cafrades. Però el llegat i el record no és el mateix entre la diversitat de pobles i cultures que les varen patir. N’hi ha de més i menys ressentits en connexió amb les seves històriques metròpolis. Són sentiments que s’han de respectar.
