Crec que m’ha agradat gairebé tot el que he vist de Richard Linklater, des de la trilogia de «abans de» fins «Apolo10½: una infancia espacial» passant per un «Boyhood» memorable. En aquesta ocasió i una mica seguint la línia de «Bernie» ens emplaça a una nova dosi d’humor negre basat en fets reals. Aquesta vegada, la història se centra en Gary Johnson, un professor de filosofia que es converteix en sicari a temps parcial per ajudar la policia de Nova Orleans a capturar gent que volen matar per encàrrec. Una premissa surrealista amarada de comèdia romàntica a la qual li treu tot el suc.
Linklater, mestre de les comèdies subversives, ens presenta una obra que flirteja amb la «temptació de la irresponsabilitat», celebra la vida com un joc d’enganys i aparences alhora que convida a reflexionar sobre l’ètica i l’inconformisme de forma planera i demostrativa.
La pel·lícula comença amb el nostre professor citant Nietzsche i animant els seus estudiants a viure temeràriament. A partir d’aquí, ens trobem davant un retrat paròdic de la seva doble vida, amb moments hilarants i evocadors d’altres personatges cinematogràfics reconeixibles. El film es manté lleugerament còmic mentre explora les zones grises de l’ètica professional i la moral humana, sense perdre mai el seu toc humorístic.
Al marge la la reflexió filosòfica, l’autèntic cor que fa bategar la pel·lícula és la comèdia i la trama romàntica. Si bé pot semblar tot una mica forçat en alguns moments, acaba per trobar el seu lloc dins la història. La química entre Glen Powell (coescriptor del guió) i Adria Arjona és palpable, encara que els seus personatges poden semblar arquetípics al principi, acaba per sorprendre en el seu conjunt.
El director se’n surt prou bé al mantenir l’equilibri entre el surrealisme i la realitat, encarant el guió a través d’una línia fina que evita que s’ensorri. És aquesta destresa la que manté la pel·lícula fluint fins al final, convertint-la en una experiència divertida i reflexiva que ens convida a abraçar la vida amb passió, esquivant la resignació i celebrant l’hedonisme vitalista més pur. (7,5)
