Quan les persones es posen a prova dins una guerra fratricida surten el racons més sublims i gloriosos de l’ànima humana alhora que també ho fan els més tenebrosos i egocèntrics. «Incerta glòria» situa als nostres personatges en una guerra estancada dins autèntiques trinxeres emocionals, fugint de les bombes o del fantasmes personals o resistint el embats de l’enemic intentant mantenir les formes i la lleialtat.
Lluís és un jove oficial republicà amb parella i fill a Barcelona al qual envien al front d’Aragó durant l’any 1937. El front s’estabilitza durant uns mesos i el nostre oficial coneixerà una enigmàtica viuda de la qual s’enamorarà. Juntament amb el seu amic Juli i la Trini que ve de visita uns dies protagonitzaran un drama humà que no us pot deixar indiferents.
El director Agustí Villaronga retorna a les pantalles després d’uns quants anys del seu èxit amb «Pa negre» fidel a la seva línia. Subjectes de personalitats complexes i exposades a situacions límits que els obliguen a mostrar la seva versió més profunda on les caretes ja no es poden aguantar i on totes les decisions estan carregades de transcendència. L’Agustí és un mestre en mostrar aquests entramats que apunten directament a la complexa essència de cada personalitat. Viure en consciència no és fàcil i si algú ens ho diu és que intenta vendre’ns algun producte o vol aixecar-nos l’anim amb bones intencions. La supervivència dins la barbàrie, el valor de l’amistat, la fortalesa i la feblesa dels ideals i les creences, l’etern tema de l’amor i la distancia o el sentit d’una guerra absurda son algunes de les temàtiques que podrem contemplar en unes magnífiques interpretacions de tot el grup amb una destacada de l’Oriol Pla en el seu paper d’en Juli. La veracitat i el to tragicòmic amb els quals encara les tragèdies que li toquen viure us impactarà sense cap mena de dubte.
Aneu a veure aquesta adaptació de la novel·la de Joan Sales per la seva capacitat de copsar profundament i de forma brillant els camins que ens situen en les fronteres entre la raó, el desig i la violència per indagar dins la nostra entitat com a éssers humans. (8/10)
