No penso que els representants públics electes favorables a la independència hagin fet el ridícul durant les improductives sessions d'investidura del President Mas en funcions com a nou President de la Generalitat dins el marc de l'Onzena Legislatura del Parlament de Catalunya. Ha passat el de costum dins el si del catalanisme polític de tall nacionalista: la sempiterna divisió política. No cal que des de Madrid ens diguin el nom del porc i intentin la divisió. Representants públics electes nacionalistes ja se n'encarreguen de portar-la a terme. És el normal. Aquesta vegada ha estat el torn de la CUP. Ha tingut el seu moment de glòria durant aquesta setmana. Sempre acaben igual els representants públics del nacionalisme català. Tant és que tractin temes d'envergadura o de menor calat polític. L'harakiri polític ja s'ha convertit en una pràctica japonesocatalana.

D'altra banda, els resultats electorals del 27-S foren els que van ser. "Junts pel Sí" sense majoria absoluta, la CUP pujant de tres a deu escons al marge de la candidatura unitària, l'independentisme sociològic sense majoria en vot absolut i sense majoria en percentatge de vot... tot plegat apuntant cap a una XI Legislatura del Parlament català que durarà probablement de Nadal a Sant Esteve. Sense oblidar la mancança de legitimitat per construir estructures d'estat, ja que els resultats electorals de les plebiscitàries del 27-S no donaren una majoria clara i una minoria, sinó dos grans majories socials divergents. Una favorable a la independència i una altra en contra. I la majoria social que estava en contra de la "independència tirant pel dret" tenia més força en vot absolut i en percentatge de vot.   

De totes maneres, hagués preferit la investidura del President Mas, ja que era la millor forma de seguir pressionant a l'estat per anar guanyant acceptació social de mica en mica respecte a tots aquells electors no independentistes que, ara per ara, creuen en el dret a un referèndum d'autodeterminació per Catalunya acordat amb l'estat. D'haver estat així, n'estic segur que en aquests mateixos moments el govern espanyol estaria patint com una mala cosa per la indissoluble unitat de la primària i intolerant nació espanyola. I els tertulians dels mitjans de comunicació de fora de Catalunya els tindríem, novament i amb més virulència que mai, escupint gripaus contra el President Mas, l'Oriol Junqueras, el Raül Romeva, la CUP, ERC, "Junts pel Sí", la Carme Forcadell, TV3... com ja és habitual. Però la realitat és la que hi ha. I, des de dins del nacionalisme polític català, s'ha tornat a llençar a les escombraries una nova oportunitat per aconseguir credibilitat i confiança en relació amb la independència de Catalunya. Quelcom que també és molt nostrat.

Tanta cagarel.la amb el 27-S pel no-res. I allò que comença malament, acaba malament. Aquesta XI Legislatura del Parlament de Catalunya ha nascut malgirbada. I acabarà avortada en breu, si no passa quelcom paranormal. 

Des de la banda independentista, la CUP no ha cedit en res des de que va començar de debó el procés independentista a l'11 de setembre del 2012. I ha estat el partit polític més beneficiat electoralment marxant per separat. Vaja, el gran triomfador del 27-S. ERC ha sigut el partit polític més generós acceptant les propostes de les entitats sobiranistes i del President Mas en la construcció d'una candidatura unitària pel 27-S. I el President Mas ha estat un líder impressionant en la conducció del procés sobiranista des del començament. La prova està en la gran estima que li professen les patums polítiques i mediàtiques catalanofòbiques de Madrid i Barcelona.

Però el President Mas té un altre hàndicap. També és objecte de gran estimació de part de l'esquerra dogmàtica, adoctrinada i sectària catalanista i independentista. Suposo, perquè es tracta d'un polític que sobresurt de la mediocritat. I això que va anunciar que era la darrera vegada que es presentava per a la Presidència de la Generalitat. Ni així. Li han penjat els capells de pujolista, corrupte, autonomista i neoliberal... i no té solució. Artur Mas possiblement anirà al sector privat, puix que no necessita de la política per guanyar-se la vida. 

Abans, però, no s'hauria de rendir a la minoria de la CUP. Mas ha complert. La seva tasca al capdavant del procés sobiranista ha estat impecable. Espero que convoqui eleccions en cas de no ser investit. Ja no vindrà d'unes altres.