Encara que no siguin grans cinèfils, com jo, potser sí que els sona el film «Jo, robot», basat en els relats d’Isaac Asimov. Potser és cosa meva, però veient una de les seqüències inicials de la pel·lícula em vaig arribar a preguntar de què vivia tota aquella gent. Els robots eren purs elements de servei a càrrec dels homes. Tots tenen el seu robot, que els fan totes les feines, inclús treballen per ells. Llavors què fan els humans? No tinc clara la resposta ni en quin sistema això seria sostenible.
La revolució industrial va suposar la creació de grans fàbriques arreu del nostre territori. Va eliminar de cop la producció artesanal i es va imposar el sistema de treball en cadena. Va canviar els hàbits a un percentatge molt elevat de població i va donar feina de baixa qualitat a un bon munt de gent. Amb la lenta arribada de la globalització les fàbriques trobaven la seva raó de ser. Ampliar, ampliar i ampliar. I la diferència entre patronat i sindicat s’anava fent més grossa. Punt. Moment actual.
Poc a poc la tecnologia ens ha anat donant solucions a diferents aspectes de la vida, com les comunicacions o a la mateixa indústria. Lluny del debat entre apocalíptics i integrats en aquest desenvolupament tecnològic, em pregunto què se’n fa de tota la gent que queda substituïda per una màquina que treballa més eficientment que ells i que resulta més barat a l’empresari. Els artesanals i el treball en cadena, recorden? Un amic em deia que és un procés natural i que es tanquen llocs de treball però se n’obren de nous. Però aquelles maquines que ha comprat la fabrica i que ha deixat a quatre famílies sense feina ni perspectives de trobar-ne properament, venen d’Alemanya. Acabarem substituint la ma d’obra per màquines. I quan hi hagi suficient Intel·ligència Artificial prou desenvolupada, inclús els treballs de disseny i més creatius.
El dubte ara és saber si som a temps d’arreglar aquest despropòsit que alguns comencen a preveure (si tinc una impressora 3D que em pot imprimir una tassa per la llet, perquè n’he de comprar una de ceràmica?). Un despropòsit que donarà feina a quatre productors privilegiats que hauran tocat la tecla idònia en una societat on els humans no podran treballar. Potser dóna per una novel·la, tot i que el dilema seria si posar-ho al llistat de les lectures de ficció o les de no ficció.
