Opinió

«Joe»: maldat, amistat, superació…

"Joe": maldat, amistat, superació...

He de reconèixer la meva predilecció per les pel·lícules que s’aproximen a la ruralitat i a les zones més oblidades i profundes amb una visió sincera i realista. Fujo com un maleït possés de les visions idíl·liques i fantasioses que ho veuen com un paradís ple de persones beneites i despreses.

«Joe» se situa en un racó perdut del sud dels EEUU mostrant-nos un univers ple de d’animals ferits i arrossegats per un entorn cru, insensible i inclement. Una zona amb cases aïllades, brutes i deixades, on la feina és una explotació acceptada i els llocs de trobada desprenen opressió en lloc de calidesa.

En aquest «paradís»,  el protagonista (un recuperat Nicolas Cage) porta una existència autodestructiva en lluita contínua per mantenir una rutina que li permeti controlar una ràbia continguda a l’espera d’alguna provocació. Gary, interpretat per Tye Sheridan, és un jove adolescent entrampat per un pare alcohòlic, una mare sotmesa i una germana a la qual vol protegir formant tots quatre un retrat desllorigat d’una família rodamón i impregnada de violència. La incipient amistat entre els dos personatges esmentats serà el fil conductor de tota la trama i l’única espurna d’esperança en una cinta antipàtica, carregosa i plena d’escenes d’un dolor immens i una violència inquietant que, malgrat tot, t’atrapa i et porta captivat cap al dramàtic desenllaç.

Vull fer una esmentar especialment al personatge de Wade, el pare de Gary, que s’acaba convertint per mèrits propis en aquell personatge no protagonista que inunda la pantalla de forma prodigiosa. Es tracta de Gary Poulter, un autèntic rodamon que impregna el seu paper d’una veracitat tan poderosa que arriba a ser incòmoda. Als pocs mesos d’acabar el rodatge es va trobar el seu cadàver en un campament de persones sense sostre.

Estem davant una cinta poderosa i amargant malgrat la seva exageració dramàtica i la seva caòtica compactació narrativa que es mereix un lloc destacat entre aquesta benvinguda onada de drames surenys explosius i crus. Ara mateix se’m acut  recordar «Mud«, «Bestias del sur salvaje» o l’adorada sèrie «True detective«. (7/10)

Més llegides

Tres escaladors rescatats al congost de Mont-rebei en dos operatius en menys de 24 hores

Successos

Els Mossos denuncien 252 conductors per excés de velocitat en tres hores i mitja a Ponent

Societat

Una incidència en les obres del bloc quirúrgic obliga a tancar sis quiròfans de l’Arnau de Vilanova

Salut

Mor als 73 anys el dirigent veïnal lleidatà Francesc Rosselló Ricart

Societat

65 anys de presó per a un home acusat d’agredir sexualment les seves tres nebodes menors a Lleida

Tribunals

També t’interessarà

Defensar els serveis públics és cuidar qui els fa possibles
Opinió

Defensar els serveis públics és cuidar qui els fa possibles

Redacció · 18 oct. 2026
"La bola negra": captivador relat de memòria i identitat
Opinió

«La bola negra»: captivador relat de memòria i identitat

Redacció · 28 set. 2026
"Cronos": no era fàcil encarar l'horror
Opinió

«Cronos»: no era fàcil encarar l’horror

Redacció · 8 set. 2026

El butlletí de cada matí

Les notícies clau de Lleida, Ponent i el Pirineu, a la teva safata abans de les 8 h. Gratuït.