Les persones, quan es troben soles, haurien d’acompanyar-se amb la seua solitud, és la millor i fidel companyia.
Sinto petit. 31/01/2021
Toc, toc, toc, els segons s’anaven desgranant, i aquell rellotge de més de quaranta anys, me’ls anava anunciant. El monòton soroll constant em forçava a mirar-lo. Un caixó rectangular sense tapa, on hi ha un gat pintat i les agulles, la que ens indica les hores, la minutera, totes dues doblegades per diferents llocs, i la dels segons, bé, el que queda d’ella, el cèrcol que està encaixat a l’eix de la màquina i un bocinet, d’agulla, testimoni de vells i bells records, regal de la Maribel, de Madrid. Mentre, el so compassat dels segons, em té en un estat quasi hipnòtic.
Viatjo sense bellugar-me de la cadira del menjador, cuina i estudi, «tot en un», tatxonat en uns dotze metres quadrats. Estic segut aquí i, alhora, puc estar en qualsevol lloc on estiguis tu, tota embolicada de llum, flaires inoblidables, colors, sentiments i milers d’insospitables meravelles. Estic sol, però em sento molt acompanyat per la meua aimada solitud i, sobretot, per tu.
Sinto petit 31/03/2021
A Julietta, tan lluny però tan a prop
