Si volguéssim definir les característiques d'aquesta pel·lícula en dues paraules diria que es tracta d'una obra d'un equilibri robust. Equilibri perquè tots els components que en conformen i determinen la qualitat  tenen una rellevància prou elevada per tal que la maquinària no grinyoli a la vegada que tampoc no n'hi ha cap que destaqui gaire per sobre dels altres. El guió està basat en la magnífica novel·la gràfica de Paco Roca —del qual aprofitem per recomanar tota la seva obra començant per la inoblidable i també portada al cinema d'animació "Arrugas" (2011). Pel que fa a La casa, hem de dir que, tot i que s'ajusta a l'obra gràfica, manté una mínima tensió diferencial en base a uns diàlegs veraços, propers i també profunds. La realització es fonamenta en un muntatge que alterna perfectament la trama, les transicions enginyoses a partir de detalls suggestius, una música colpidora original de Fernando Velázquez  i els talls evocadors del passat amb un canvi de format i de coloració del tot encertats. L'ambientació és mínima però molt cuidada i el grup interpretatiu resta a un nivell general més que notable donant un protagonisme premeditat al grup familiar com una entitat diversa entorn d'una casa d'estiueig d'autoconstrucció. L'equilibri també resta present en les dosis dels diferents elements de la narrativa, el conflicte té el seu pes imprescindible però sempre saltejat i reforçat pels moments evocadors i de recolzament mutu.

La robustesa li donen la barreja del tot creïble i propera d'una emotivitat sincera, una tristesa mesurada i unes relacions familiars subtils i fonamentades en un vincle teixit en la convivència i la llibertat personal. Tot plegat dins una atmosfera propera amb la qual ens podem identificar perfectament encara que sigui només en detalls i situacions molt concretes.

Tres germans interpretats perfectament per David Verdaguer, Óscar de la Fuente i Lorena López transiten junts des del dol a la reconciliació passant pel conflicte inevitable per tal d'aconseguir allò tan comú i sense una engruna d'èpica com pot ser el "tirant endavant" tots plegats i sense fer-nos mal per tal de completar una pel·lícula rodona i ferma a partir de la senzillesa d'una joia. (8)