La cosa nostra

La cosa nostra

dijous 11 de maig 2023 - 18:45
La cosa nostra
L'Escriptori - Eduard Ribera

Com a integrant de la confraria de la lletra i treballador del sector cultural, no puc deixar d’expressar la meva incomoditat ―per no dir preocupació profunda― pel caire que va prenent el tema de la llengua a casa nostra. Ho dic per motius diversos. Per la facilitat amb què canviem d’idioma davant d’interlocutors que no parlen el nostre. Per la pèrdua de genuïnitat en el lèxic i, especialment, en la sintaxi de les converses que se senten arreu. Per l’abandonament massiu de l’hàbit de la lectura, malgrat que els indicadors institucionals vulguin demostrar al contrari. Pels hàbits de consum de productes culturals en llengües diferents del català. Per la mercantilització de la formació en llengua castellana a les universitats del país. Per la inacció davant els incompliments legislatius i per la indecisió, el mal gust estètic i la manca d’empatia de les campanyes de promoció de la llengua que es fa des dels estaments d’un govern desenfocat, passiu i autocomplaent. I també per l’abús de poder, els embats jurídics orquestrats i el menyspreu oficial i públic que manifesten els qui odien aquesta nació i la voldrien veure definitivament subjugada.

Probablement ens trobem en el pitjor moment pel que fa a l’ús i ―sobretot― a la consciència de la llengua dels darrers cinquanta anys. Un fenomen que no s’havia donat ni en els moments més foscos del franquisme i una situació de debilitat de la qual els enemics de la catalanitat saben aprofitar-se’n, mal que ens pesi.

Aquests dies m’ha caigut a les mans (Un occident segrestat, Tusquets Editors, 2023) el discurs inaugural que va pronunciar Milan Kundera l’any 1967 al congrés d’escriptors txecs, on deia, entre moltes altres veritats aplicables a la nostra situació actual: «els pobles petits només poden defensar la seva llengua i la seva sobirania a través del pes cultural de la mateixa llengua i del caràcter únic dels valors engendrats amb la seva ajuda». La nostra llengua i la nostra cultura, certament, han tingut els seus episodis de glòria universal. Ara toca plantejar-nos si volem mantenir-nos ferms i lluitar amb dents i ungles perquè aquest patrimoni perduri les properes dècades i centúries. I, encara més important, si som capaços de generar nous projectes individuals i col·lectius que, des de la nostra singular manera d’entendre i explicar el món, aportin alguna cosa substantiva i de valor a la cultura universal.

L’alternativa ―si no canviem l’estratègia, més aviat que tard― ja podem tenir clar quina és.

Comparteix-ho

Sobre l'autor

imatge de eduardribera
Eduard Ribera (Balaguer, 1965) Escriptor. Ha publicat La casa per la finestra (Premi de Narrativa Ciutat de Balaguer 1987), El mite de la darrera llàgrima, Oficis específics, A que no | 99 exercicis d’estil, un homenatge a l’escriptor Raymond Queneau que va rebre el Premi Lleida de Narrativa 2009 i La vida assistida (Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa 2011). Ha difós guions així com articles en revistes diverses. Des de març de 2005 manté el blog L'Escriptori (http://ribera.blog.cat), amb el qual va obtenir el Premi Vila de Martorell 2009.
Segueix-me :

Altres entrades del autor