A Catalunya, tradicionalment, la divisòria esquerra-dreta sempre adquireix un pes molt més important pel que fa a les Eleccions al Congrés de Diputats, que no pas la dimensió nacionalista. En canvi, l’eix de sentiment de pertinença augmenta el seu vigor a les eleccions autonòmiques. És important destacar que aquestes dues grans dimensions que estructuren la competició política catalana no actuen per separat, sinó de manera simultània.
No obstant, existeixen altres cleavages dins la Comunitat Autònoma de Catalunya.
La dimensió materialista-postmaterialista, pròpia de societats postindustrials com la nostra, està prenent cada vegada més importància. Els valors materialistes emfasitzen la seguretat econòmica i física, mentre que els postmaterialistes prioritzen la qualitat de vida i el lloc que ocupa l’individu dins la societat. He parat esment en els tres principals eixos de conflicte, però encara n’hi ha més.
La clivella política ecologista, la clivella política monarquia-república, la clivella política religiosa, etc. Totes elles relatives a motivacions més específiques i concretes. Nogensmenys, amb un significat menor.
Els eixos de conflicte serveixen com a punt de referència per a situar-se dins del complexe univers de la política. Sens dubte, termes com ecologisme o nacionalisme i, sobretot, esquerra o dreta són una simplificació, però faciliten als subjectes -tant a ciutadans corrents com a polítics professionals- la seva percepció de la relació entre un mateix i els actors o assumptes polítics de manera ordenada i informada. Per exemple, hom pot identificar les característiques dels actors amb diferents posicionaments sobre l’eix abstracte entre l’esquerra i la dreta, i establir comparacions de distància i proximitat.
El cas és que la bretxa s’ha fet encara més gran entre l’eix esquerra-dreta i l’eix de sentiment de pertinença en matèria de clivelles polítiques al Principat de Catalunya. Les properes eleccions al Parlament de Catalunya del proper 27 de setembre són el viu exemple de la força hegemònica que té l’eix esquerra-dreta en relació amb els altres eixos.
La foto final de totes les candidatures pel 27 de setembre reflexa molt més un escenari de combat polític entre dreta i esquerra, que no pas el d’unes eleccions plebiscitàries entre independentistes i no independentistes. Si no fos perquè ERC i CDC han preponderat el sentiment d’identitat nacional per damunt de la dimensió esquerra-dreta, unint la seva força política sota la marca ‘Junts pel sí’, semblaria encara més poderosa la fortalesa de l’eix esquerra-dreta en comparació amb els altres eixos de conflicte catalans.
He escoltat en diverses ocasions que esquerra i dreta són posicions polítiques del passat i acabades. Tanmateix, la realitat política del nostre país palesa tot el contrari. Aquestes properes eleccions al Parlament de Catalunya -autonòmiques o plebiscitàries- s’havien encarat com uns comicis per a ubicar, preeminentment, a ciutadans i a partits polítics entorn la qüestió d’identitat nacional. Però s’està demostrant que l’espai electoral català està durament estructurat per la dimensió esquerra-dreta. Des del costat independentista, les plataformes sobiranistes ideològicament transversals de la societat civil, tot i la seva potent influència i capacitat de mobilització, no han pogut acarrerar el sentiment identitari en una única candidatura de partits polítics. És més, s’han hagut de mullar del tot, perquè ERC i CDC no fragmentessin encara més la unitat del bloc sobiranista marxant en candidatures separades.
La CUP, d’indubtable compromís independentista des de sempre, no s’ha pogut o volgut deslliurar del irresistible influx de l’eix esquerra-dreta. La Unitat Popular ha marcat perfil propi, tot i la inequívoca naturalesa d’elecció de tipus plebiscitari des del costat independentista.
Altrament, havia escrit que l’estratègia de la CUP em semblava errònia per a si mateixos i pel procés català cap a la independència. No penso igual, una vegada fixada la foto final de totes les opcions polítiques pel 27-S amb nitidesa. La Unitat Popular té moltes possibilitats de millorar resultats electorals respecte a les eleccions al Parlament del 2012, perquè farà de dic de contenció que impedirà la fugida o abstenció del vot catalanista o independentista més d’esquerres. Es farà amb votants que no votarien mai per mai a un partit de centre o centredreta com és la CDC d’Artur Mas.
La dimensió esquerra-dreta no té retop a Catalunya. Tot i el caràcter extraordinari i plebiscitari infós a les eleccions al Parlament de Catalunya del 27-S, perquè l’eix identitari plantés cara de debò, almenys per aquesta vegada, a l’imparable eix esquerra-dreta.
