La dona ideal

La dona ideal

dijous 14 d'agost 2014 - 10:15

- Així que busca parella?
- Es podria dir que sí. Potser no exactament buscant, però sí amb ganes de trobar-ne.
- I digui’m, quin és el tipus de dona que li agrada?
- Bé ... no sabria dir-ho amb precisió, però buscant algun factor comú entre les dones amb què he estat, podria dir que m'agraden intel·ligents per exemple.
- Ah si? intel·ligents ... totes elles han estat intel·ligents?
- Sí, totes, bé ..., gairebé ..., excepte una potser ...
En realitat ara que recordo n’hi va haver una rematadament estúpida, però no em va durar gairebé gens ... M’atreviria a dir que sí. Amb totes les que vaig tenir relacions duradores eren intel·ligents.
- Bé, però llavors ... si eren intel·ligents, per què el van escollir a vostè?. Vostè és intel·ligent?
- Òbviament sí!. Bé ... no sóc Einstein però... generalment em defenso força bé.
- Es defensa prou bé o és intel · ligent?
- Ambdues ... crec.
- Molt bé, així que si són intel·ligents a vostè li agraden.
- Sí. Bé, no... En realitat sí, però no n’hi ha prou amb això .. he he
- He he?
- Vull dir ... han de ser intel·ligents, però no només intel·ligents. Ha d'haver-hi alguna cosa més, no sé si m’entén.                                                                                                                                                                     - Crec que sí. I, quines altres coses -a més de la intel·ligència- li agraden a vostè de les dones?
- Uff, moltes ..... La sensibilitat, han de ser persones sensibles.
- Sensibles en quin sentit? Que plorin sovint?
- Nooo, no no no, em refereixo a sensibles. Que no plorin per qualsevol ximpleria, però sí que siguin capaces de commoure, que no siguin indiferents, m'explico?
- Possiblement. O sigui que vostè es considera un tipus sensible també?
- Estem parlant de les dones o de mi? Sí, sóc sensible si.
- Molt sensible?
- No ..... jo que sé, sensible normal, no ho compliquem ... Sóc un tipus bastant sensible.
- Bastant sensible ...
- Bé, sí, bastant sensible. No seré la màxima sensibilitat però tampoc un monstre, de nen vaig plorar veient Bambi ...
- No li va agradar?
- No et passis de llest, vaig plorar perquè em va commoure, d’acord?
- Bé. Intel·ligents i sensibles.
- Pseee…
- Alguna cosa més més?
- Sí, és clar
- Què més?
- Simpàtiques, han de ser simpàtiques, m'agraden simpàtiques.
- Simpàtiques ... bé. I vostè és simpàtic?
- Sí home, sí que ho sóc. Què no ho veus? Si no fos simpàtic ja t'havia partit la cara no et sembla?
- Si vostè ho diu ... Resumint. Així que, intel·ligents, sensibles i simpàtiques. Ja està?
- És clar que no! També dolces, amb sentit de l'humor, educades ...
- Com vostè, és clar ...
- Ets ruc o te’l fas?
- Disculpi.
- I han de ser atractives, molt atractives. Perquè fixeu-vos que si no m'agraden ... seríem només amics. no?
- Llavors també atractives. Què vol dir amb això d’atractives?
- Que estiguin bones, cal explicar-ho?
- Vostè es refereix al fet que siguin boniques ...
- Sí, d’on vens tu ?. Que estiguin bones, bon cos, bonica cara, bonics ulls, un bon parell de cames, sexys ...
- I les seves relacions passades eren tot això?
- Sí. Bé, algunes tenien més d'això o d'allò, però es podria dir que sí.
- Vostè es considera un tipus atractiu? Perquè sembla tenir moltes pretensions ...
- I jo que sé, malament no m'ha anat ... No, o sigui, no sóc Brad Pitt, però bé, vostè tampoc.
- Però jo no sóc tan primmirat.
- Pitjor per a vostè. Tinc clar que no sóc un Adonis, perquè si ho fos no estaria aquí perdent el temps amb vostè ...
- Està bé, no s'enfadi.
- El que passa és que vostè em descriu una dona que ha de ser molt atractiva físicament, intel·ligent, sensible, simpàtica, educada, i vostè, per ser-li franc, és bastant lleig, no sembla massa brillant, és groller, antipàtic i bastant mal educat. ..
- Com pensa que una dona així es podria fixar en vostè?
- Bé ... és que vostè està oblidant un detall important
- Sí? Quin?
- En cap moment he dit que ella havia de tenir bon gust.

Comparteix-ho

Sobre l'autor

imatge de jaumepubill
Em dic Jaume Pubill i Gamisans i vaig néixer a Castellnou de Seana -un petit poble del Pla d’Urgell- l’any 1948, tot i que ja fa molts anys que visc a Mollerussa. He treballat els darrers 29 anys de la meva vida com educador en un centre de discapacitats intel·lectuals (ACUDAM) a Mollerussa. M'acabo de jubilar. M'agrada llegir, escriure i anar a peu, perquè caminant a poc a poc s'observa millor la vida.
Segueix-me :

Altres entrades del autor