"La família Bélier": experiència emotiva interessant

"La família Bélier": experiència emotiva interessant

diumenge 10 de maig 2015 - 20:15
"La família Bélier": experiència emotiva interessant

La Paula és la única que no és sordmuda de la família i s'ha convertit en un puntal a l'hora de gestionar el dia a dia de la granja alhora que completa els seus estudis i duu una vida pròpia d'una adolescent que està descobrint el món i, entre altres coses, la seva portentosa veu. Interpretada per  una actriu novell de nom Louane Emera i provinent del concurs equivalent a "La voz" al país veí podem dir que se'n surt prou bé sense arribar en cap moment a l'excel·lència.
Si sou del grup, com jo mateix, que podem etiquetar "pell de gallina" més que del grup "neurones esprement el cervell racional" segur que gaudireu d'una comèdia dramàtica on participareu encantats de les peripècies dels seus personatges jovials i plens d'encant encara que tots ells tinguin uns estereotips plans i sense arestes. La "comèdia més vista a França" compleix perfectament la funció que apunta directament i per la qual suposadament va ser creada: una trama simple, amb peripècies previsibles on la malícia o a la gravetat no existeixen i amb un embolcall emotiu i superficial. Objectiu acomplert. S'acaba la pel·lícula i et quedes a la butaca esperant que la cançó tipus "clímax final" es repeteixi i les fotos que acompanyen els crèdits acabin resolent les diferents i excessives trames obertes. La pell de gallina es va desinflant a poc a poc, respires profundament i t'alces de la butaca amb unes bones sensacions i comentant que és una cinta per recomanar.
El que no es pot evitar, i sobretot quan et poses a escriure i a ordenar les idees, és que les neurones racionals vaguin fent la seva feina a mesura que passen les hores i te n'adones que a tot plegat s'aplica una fórmula infal·lible que no assumeix cap risc, no tanca ni lliga les múltiples trames que apareixen i que la suposada naturalitat dels intèrprets s'atansa perillosament a la sobreactuació.
Recomanable pels que vulgueu gaudir d'una bona cinta d'emotivitat continuada amb clímax final ben construït i estigueu disposats a renunciar a d'altres elements que també poden completar una bona estona de cinema i que podem trobar, per exemple, en la recent "Pride". (6/10).

Comparteix-ho

Sobre l'autor

imatge de MacPelegri
Exdocent i amant a temps parcial del cinema com a experiència vital, emotiva i onírica. Fugitiu dels meus fantasmes als quals intento deixar sempre fora de la sala.
Segueix-me :

Altres entrades del autor