Opinió

«La luz que imaginamos»: la llum que vol ser far

"La luz que imaginamos": la llum que vol ser far

Començar l’any amb una agradable sorpresa, com si fos un regal de reis amb aquesta emotiva i sincera pel·lícula, és fer-ho amb bon peu. A més, cal afegir al llistat de directores a seguir en un futur el nom de Payal Kapadia. Haurem d’estar ben atents perquè les maneres que apunta són d’una sensibilitat i un bon ofici més que notable.

A la populosa ciutat de Mumbai l’infermera Prabha comparteix feina i apartament amb la jove Anu. Ambdues són presoneres d’unes circumstàncies molt diferents però alhora ben semblants. Prabha està atrapada en un matrimoni amb un marit cada vegada més absent que viu a Alemanya, mentre que l’Anu ha de mantenir ben amagat un jove amant per culpa de la diferència de classe que els separa. A la parella protagonista s’hi afegeix la Parvaty, un altra companya més gran i vídua de fa anys que es veu amenaçada sense remei per un  imminent desdonament del pis on ha viscut mitja vida. Finalment totes tres viatgen a una petita ciutat de costa d’on és originària Parvaty.

El que en aparença és un relat senzill es desplega amb un llenguatge cinematogràfic molt personal el qual fa bategar el cor de la pel·lícula al llarg de tot el metratge. Tres dones atrapades per les seves circumstàncies i els codis socials, enmig d’una ensopida rutina, conformen una  mena de simfonia urbana que minut a minut et va enxampant amb unes imatges ben vitals, hipnòtiques i detallistes.

La pel·lícula de Kapadia ens parla d’empoderament femení amb una veu calmada i captivadora, assignant a tots els personatges, inclosos els masculins, la mateixa fragilitat i tendresa. Tots plegats han de conviure en mig d’uns codis culturals i religiosos que aclaparen. Tampoc apareixen en cap moment els tòpics maniqueus d’herois i víctimes, ni discursos alliçonadors per tal de donar veu a les lluites i esperances quotidianes. Una veu i unes imatges gairebé epidèrmiques que arriben a l’emotivitat més profunda i sincera. En definitiva, cinema sense pretensions amb una empremta considerable que, sense que te n’adonis et val colpint fins a commoure. (7,5)

Més llegides

Tres escaladors rescatats al congost de Mont-rebei en dos operatius en menys de 24 hores

Successos

Els Mossos denuncien 252 conductors per excés de velocitat en tres hores i mitja a Ponent

Societat

Mor als 73 anys el dirigent veïnal lleidatà Francesc Rosselló Ricart

Societat

Una incidència en les obres del bloc quirúrgic obliga a tancar sis quiròfans de l’Arnau de Vilanova

Salut

Balaguer es vesteix de gala per celebrar la Festa Major del Sant Crist

Societat

També t’interessarà

Defensar els serveis públics és cuidar qui els fa possibles
Opinió

Defensar els serveis públics és cuidar qui els fa possibles

Redacció · 18 oct. 2026
"La bola negra": captivador relat de memòria i identitat
Opinió

«La bola negra»: captivador relat de memòria i identitat

Redacció · 28 set. 2026
"Cronos": no era fàcil encarar l'horror
Opinió

«Cronos»: no era fàcil encarar l’horror

Redacció · 8 set. 2026

El butlletí de cada matí

Les notícies clau de Lleida, Ponent i el Pirineu, a la teva safata abans de les 8 h. Gratuït.