La directora Pilar Palomero ens presenta el seu segon llarg i consolida la seva merescuda pertinença al grup de noves realitzadores espanyoles que aporten una nova i suggestiva mirada. Si a la destacada "Las niñas" feia un retrat coral i proper d'un grup de nenes en el seu trànsit cap a l'adolescència, en el cas de "La maternal" se centra en la Carla i el seu creixement accelerat cap a la maduresa a l'haver d'afrontar un infantament amb  només 14 anys d'edat. Estem davant d'una visió poc repetida ––em recorda inevitablement a "The Florida Project" (2017)––  de l'adolescència en la qual la Carla abandona bruscament els seus jocs infantils amb tocs gamberros per compartir totes les hores amb un grupet de noies en la mateixa situació dins  una casa d'acollida tutelada.

El nucli central de la pel·lícula es constitueix en la dramatització de la convivència dins la residència, les relacions que s'estableixen entre les joves mares, les seves inquietuds  i les complicitats que es van generant. Tots plegat se'ns presenta amb unes escenes molt properes d'una crua quotidianitat exposada sense estridències ni exageracions per tal de transmetre una veracitat inqüestionable mantenint tota l'estona un to vitalista al qual ajuden molt les actrius no professionals i internes reals de la casa.

En paral·lel la Carla i la seva mare Penèlope han de reconstruir un vincles que han de superar necessàriament una relació de confrontacions repetides i pròpies d'una adolescent explosiva i desafiant. En aquest sentit,  cal esmentar la part inicial de la pel·lícula  centrada en una memorable presentació del personatge jugant a futbol imposant el seu caràcter o mirant porno al mòbil amb el seu amic Efrain on queda ben dibuixat un perfil propi a partir d'una interpretació sorprenent ––i premiada al SSIFF–– de la promesa Carla Quílez.

"La maternal" és una proposta molt física i propera que malgrat en alguns moments sembla decantar-se cap un to documentalista aconsegueix elaborar un relat íntim i social amb un convenciment i una coherència meritòries per tal de completar una visió nítida i contundent alhora. (8)