Mai hauria pensat que estaria d’acord amb Marine Le Pen. De molts dels titulars que donava ahir a la periodista Ana Pastor, em quedo amb aquest: “La prohibició no és el mètode”.

Un titular que evidentment utilitza per allò que l’interessa i que fa referència a la reforma de l’avortament que planteja el govern espanyol. La presidenta del Front Nacional francès i candidata a las pròximes eleccions europees considera que s’han d’implantar polítiques que permetin a les mares poder quedar-se amb els seus fills i que una reforma d’aquestes característiques no l’aprovaria a França. Doncs mira, sí. En comptes de retallar, retallar, retallar, potser que ajudem, ajudem, ajudem. Però sobretot, deixem llibertat per decidir, o com es diria últimament en l’àmbit català, deixem practicar el dret a decidir.

I es que una dona que es queda embarassada ha de poder tenir la llibertat de decidir si vol ser mare. Com pot un govern decidir per ningú? I decidir en una  qüestió tant immensament privada? Qui és un president del govern, un ministre de Justícia o un diputat X per dir-me a mi que si em quedo embarassada he de tenir un fill si o si? Deixant de banda les circumstàncies, terribles en el pitjor dels casos, que et poden portar a l’embaràs. O de les complicacions que hi pot haver durant la gestació. Me’n faig creus, que voleu que us digui...

Tornant a la protagonista que m’ha donat peu a escriure aquestes línies... Em pregunto si aquest mateix titular el podria utilitzar quan es refereix a immigració. Li podríem preguntar a la senyora Le Pen si ens respondria el mateix quan un espanyol es plantegi anar a França a treballar... D’altra banda, millor que mai li arribi aquesta pregunta, voldrà dir que no té autoritat política per contestar-la.

Les declaracions textuals de Marine Le Pen sobre l'avortament aquí