La sinistralitat política pot ser alta

La sinistralitat política pot ser alta

dimarts 10 de març 2015 - 11:45

Torna la idea de la llista única. Les enquestes donen una majoria raspada als independentistes sumant CiU, ERC i la CUP. Però la Plataforma Construïm, impulsada per Duran Lleida, s’ha inscrit com a nou partit polític. La història de la federació de CiU pot acabar poc després de les eleccions municipals del 24 de maig. Ho diuen figures de primer nivell dels dos partits federats.

Queden set mesos per les eleccions del 27 de setembre i la sinistralitat política pot ser molt alta. En tots els àmbits. Raül Romeva, eurodiputat fins fa poc, deixa Iniciativa i treballarà per la causa de la independència. És possible que sigui el relleu de Carme Forcadell quan deixi la presidència en els pròxims mesos.

Observant les últims enquestes es veu que Artur Mas i Oriol Junqueras  no tindran prou suport per obtenir una majoria al Parlament. És cert que queden molts dies de campanya però el corrent general indica que les divisions dintre del sobiranisme debiliten el procés. De la mateixa manera que la voluminosa corrupció del Partit Popular afecta negativament a Alícia Sánchez Camacho, les divisions dels socialistes catalans situen el partit de Miquel Iceta en les cotes més baixes de la seva història. Pugen Ciutadans i Podemos. Molts vots del centre dreta poden anar a parar al partit d’Albert Ribera i un gruix del centre esquerra pot enganxar-se a Podemos o la branca catalana del partit de Pablo Iglesias.

Quan acabi l’any s’haurà de veure com es pot governar a Andalusia, Catalunya i Espanya. És molt probable que no hi haurà majories suficients enlloc. Caldrà pactar. Amb els més pròxims o els més allunyats. Cada nit electoral es comença a fer política de nou.

Hi poden haver sorpreses d’última hora. Però majories sembla que no n’hi haurà enlloc. Els parlaments seran molt més fragmentats. El problema pot ser de governabilitat i de convivència política. No passarà res que no ocorri en la majoria de països europeus on les aliances de conveniència són normals a Suècia, Anglaterra, Alemanya, Holanda i Bèlgica. L’economia no ho arreglarà tot. I la política improvisada, tampoc. Caldrà cosir amb una agulla fina els successius resultats que surtin de les urnes.

Els aparells de l’Estat no s’aturen. El govern Rajoy ha recorregut al Constitucional la llei catalana d’acció exterior i les delegacions de Roma i Viena. El mateix TC anul·la part de les competències del Síndic de Greuges. Al mur de La Moncloa i del Congrés s’hi estavellen totes les iniciatives del govern i del Parlament de Catalunya que vagin en la direcció independentista. Cop de llei o amenaça política i econòmica. Així s’espatlla tot més. La campanya de les generals es projectarà sobre les catalanes amb totes les seves antenes mediàtiques, polítiques i judicials. Segurament pensen que guanyen vots. Quan un conflicte no l’arreglen els polítics, els partits o el temps, venen altres polítics, nous partits i temps diferents.

Comparteix-ho

Sobre l'autor

imatge de lluisfoix
Nascut a Rocafort de Vallbona, és llicenciat en periodisme i dret. Va ser director i subdirector de La Vanguardia en diverses etapes des del 1982. Especialista en política internacional i columnista de temes d'actualitat, ha estat corresponsal a Londres i Washington i ha cobert set guerres i viatjat per 82 països. Imatge de Revista Valors.org
Segueix-me :

Darreres entrades de l'autor