L'anomalia de no rendir comptes

L'anomalia de no rendir comptes

dimecres 20 de desembre 2017 - 15:15
L'anomalia de no rendir comptes

Les eleccions de demà són anòmales en més d'un sentit. Són les primeres en les quals les xarxes socials han actuat amb alts nivells de toxicitat en tots els sentits. No és nou, com es va comprovar en el Brexit i en les eleccions que va guanyar Donald Trump, dos esdeveniments electorals de primer ordre l'any 2016. La veritat ha passat a ocupar un segon o tercer lloc. Cada vegada és més comprovable que una part del discurs polític es construeix sobre notícies falses o simulades. El regne de la postveritat està aquí per quedar-se i em temo que destriar entre la veritat o fals serà cada vegada més difícil.

La consultora Gartner sosté en el seu últim informe sobre prediccions pel 2018 que l'any 2022 el públic occidental consumirà més notícies falses que veritables i que no hi haurà suficient capacitat ni material ni tecnològica per eliminar-les. El cost de produir notícies falses és molt inferior al d'elaborar notícies que s'aproximin a la veritat. La consellera del nucli més proper al president Trump, Kellyanne Conway, va haver de defensar una declaració falsa del llavors secretari de premsa de la Casa Blanca, Sean Spicer, quan es va referir a l'assistència de públic a la sessió inaugural del president comparant-la amb la de Barack Obama en el 2008. Les fotografies no podien mentir. La senyora, amb només dos dies en el càrrec, es va sortir com va poder dient que es tractava de "fets alternatius". No hi ha fets alternatius, sinó falsedats, com molt bé va afirmar Orwell en els temps de l'auge de les dictadures dels anys trenta del segle passat.

Les eleccions de demà són també anòmales si es té en compte que hi ha candidats a la presó i altres fugits a Bèlgica. Els que van optar per la suposada protecció oficial de Brussel·les han parlat en campanya tot el que han volgut. Carles Puigdemont ha fet turisme, ha anat a l'òpera i va veure en un bar el partit del Girona contra el Getafe a les dotze del matí del diumenge. Són rars els dies en els quals no ofereix una declaració de campanya, mentre que, des de la presó de Estremera, Oriol Junqueras deia en entrevista a RAC1: "Estic aquí perquè no m'amago mai del que faig i perquè sóc conseqüent amb els meus actes, decisions, pensaments, sentiments i voluntat". Només li faltava dir, tu a Brussel·les fent campanya i jo aquí, limitat per les restriccions penitenciàries.
Una altra anomalia és l'expedient obert a Junqueras i a Jordi Sànchez pel Ministeri de l'Interior per utilitzar les comunicacions familiars telefòniques preceptives per difondre missatges polítics. He cobert moltes eleccions a l'ample món de països democràtics, però mai havia vist gens semblant. Soraya Sáenz de Santamaría considera que el procés és un fake basat en la postveritat. Si això és així, li respon Marta Rovira, què fa Oriol Junqueras a la presó?

Però potser l'anomalia més gruixuda és que en la campanya que va acabar ahir a la nit no s'ha demanat comptes als governants que ens han portat a la insòlita situació en la qual ens trobem. Cada vegada és més evident que la prioritat del Govern Puigdemont va ser el referèndum que hauria de conduir a la república catalana. La resta tenia una importància relativa, tal com es desprèn dels papers confiscats per la policia judicial que estan arribant al coneixement de tots.

El rendiment de comptes és un dels aspectes fonamentals de tota democràcia. Karl Popper deia que el sistema lliure no consistia a formar governs, sinó a tirar-los si es comprovava que no havien complert satisfactòriament amb les seves promeses. El sistema de democràcia representativa, amb totes les seves imperfeccions, és el més fiable de tots perquè té més elements per corregir errors i denunciar accions de mal govern. Molt més, al meu judici, que la democràcia participativa. Bé ho sap la primera ministra britànica, Theresa May, que ha vist com el Parlament li exigeix tenir l'última paraula en les complexes negociacions amb Brussel·les sobre el Brexit. La democràcia britànica ha perdurat tant pel control del Parlament sobre els governs al llarg de generacions.

He vist els dos últims debats amb tots els candidats. Em sembla que no es va insistir suficient en la labor del govern que avui està a la presó o fora del país. Semblen uns debats normals sense tocar les peces fonamentals del rendiment de comptes. Se'm fa difícil albirar un govern sòlid a partir del divendres. Si no hi ha un punt de trobada, sota mínims si es vol, entre el bloc independentista i el constitucionalista, podem anar-nos preparant per a unes noves eleccions. Unes altres. Però aquesta vegada amb l'article 155 sobrevolant molt temps com un dron sobre els nostres caps.

 

Article original: foixblog.com

Comparteix-ho

Sobre l'autor

imatge de lluisfoix
Nascut a Rocafort de Vallbona, és llicenciat en periodisme i dret. Va ser director i subdirector de La Vanguardia en diverses etapes des del 1982. Especialista en política internacional i columnista de temes d'actualitat, ha estat corresponsal a Londres i Washington i ha cobert set guerres i viatjat per 82 països. Imatge de Revista Valors.org
Segueix-me :

Altres entrades del autor