Els àrbitres sempre s'equivoquen a favor dels grans en cas de dubte. O no?

Qui sempre paguen els plats trencats en decisions arbitrals polèmiques són els modestos de la Primera Divisió.

El RCD Espanyol se n'ha fet un fart de rebre carabasses en forma de decisions arbitrals polèmiques. És d'aquells equips que es queixen, any rere any, amb més raó que un sant en relació amb perjudicis causats per pèssims arbitratges. 

Expressament o per ineptitud? no sé què dir. Perquè a Primera Divisió hi ha molts interessos en joc. De vegades, observes actuacions d'allò més sospitoses en aquest sentit a la Primera Divisió. Per un altre costat, te n'adones, però, que alguns col·legiats no es mereixen la categoria per imperícia. Avui dia, mil càmeres de televisió sotgen els àrbitres des de tots els angles. I permeten a l'afeccionat fer anàlisis més acurats en funció del camp visual que tingui l'àrbitre sobre l'acció controvertida en el moment de produir-se, d'acord amb la seva posició damunt del terreny de joc. Els àrbitres se la juguen, perquè poden quedar retratats amb la infinitud de tecnologia que els observa. Tanmateix, el noranta nou per cent de les pífies importants dels àrbitres continuen caient a la banda dels modestos. En especial, quan s'enfronten contra els grossos de la categoria. Tampoc descobreixo la sopa d'all. Així i tot, no fal mal reconèixer-ho una vegada més.

De totes maneres, la feina d'arbitrar un partit no és fàcil. Gens. Més aviat complicat per moltes variables que seria pesat d'explicar. Qui sigui o hagi estat àrbitre de futbol ho sap perfectament. Per tant, cadascú pensi com vulgui.

Hi ha qui pensa que el Barça està rebent arbitratges tendenciosos per l'efecte del "procés" català. Suposo que pels culers és una sentència inapel·lable, i pels madridistes una miopia de cal ample. Mentrestant, el periodisme esportiu no ajuda gens ni mica a l'esclariment de dubtes amb el seu partidisme infantil que no passa pel davallant. Ans el contrari. Atia el foc tant com pot. Sembla que no hi hagi d'haver negoci si no s'abranden les polèmiques de la forma més ridícula.

El cas és que possibles penals favorables incomprensiblement no assenyalats minen moralment a l'equip perjudicat i influeixen negativament en l'encert de les seves jugades posteriors. L'àrbitre pot incidir amb maneres més o menys sibil·lines en el decurs d'un partit. Es pot fer l'orni amb targetes grogues meridianes. Àrbitre i assistents poden maniobrar amb els fores de banda, córners, clares faltes, fores de joc, etcètera. I lògicament, l'equip desafavorit per decisions arbitrals desencertades es posa cada cop més nerviós amb el pas dels minuts. Fent un símil, és com la tortura de la gota malaia que, subtilment, provoca imprecisions en el joc col·lectiu i en les individualitats dels futbolistes. I llavors, per acabar-ho d'adobar, sorgeixen targetes per protestar degut al nerviosisme si no es va amb el marcador favorable.

De moment, s'ha jugat la Supercopa d'Espanya i dos partits de Lliga. Potser és prematur aventurar la conspiració d'un efecte "procés català" sobre el Barça. O potser no. Sigui com vulgui, segueixo pensant que Barça, Reial Madrid, Atlètic de Madrid, València, Athletic de Bilbao i Sevilla són els que compten amb el saldo més positiu entre errors a favor i errors en contra per part dels àrbitres a l'acabament de la temporada.

La campanya electoral de les històriques eleccions catalanes està a punt de començar. Les eleccions del 27-S són ja a tocar, i el proper partit de dissabte entre l'Atlètic de Madrid i el Barça el xiula Mateu LaHoz. Mateu LaHoz podria ser un bon exemple per a començar a analitzar la influència del "procés" sobre el Barça. O potser no, perquè no és pas dels més  dolents o sospitosos de la categoria. És d'aquells àrbitres que els hi va la marxa. Això sí. I es necessita quelcom més que contacte físic perquè faci sonar el xiulet. Però sol castigar amb targeta les faltes brusques de veritat. I també assenyala els penals com una casa de pagès. Però han de ser accions colpidores a la vista. I demà m'afaitaràs, si no hi ha duresa en l'acció, quan arbitra Mateu.

Està gairebé tot dit. El Barça i el Madrid, sobretot, són els que menys s'haurien de queixar dels arbitratges, malgrat es pugui pensar que l'efecte "procés català" està que bull des del minut u d'aquesta Lliga 2015-2016 en perjudici dels culers. Nogensmenys, cada temporada es repeteix un "efecte procés" o "efecte processó" per a molts equips de Primera respecte als àrbitres. Hi ha efecte "procés" sobre Espanyol, Màlaga, Betis, Villarreal, Rayo Vallecano, Sporting de Gijón, Las Palmas...  i apareix amb més virulència quan s'enfronten contra Barça i Madrid.

Al final de la Lliga en parlem. Encara és massa aviat per apreciar si el "procés català" passarà una cara factura als blaugrana.