En lògica discursiva o matemàtica, la pandèmia seria un parèntesi. Una digressió que suma complexitat al càlcul d’un moment enrevessat, perquè ja arrossegàvem una decadència profunda, en un canvi d’era econòmica, energètica, tecnològica, política, social i climàtica. Certament, l’equació no és senzilla i, per afrontar-la, cal formular preguntes noves que vagin més enllà de les respostes clàssiques que han garantit la «nostra comoditat» fins abans d’ahir. Com deia Albert Einstein, «la bogeria és fer la mateixa cosa una vegada i una altra i esperar obtenir resultats diferents».

La «nostra comoditat», la d’una part relativament petita de la població mundial, privilegiada en relació a un gruix de persones amb dificultats reals per a una cosa tan elemental com és sobreviure, ja no és pertinent. Ens agradi o no, l’espècie humana és la nostra família i, en la casa comuna, o ens dignifiquem tots o fotem puntada a la carta dels drets humans.

D’altra banda, els humans hem esdevingut la plaga que amenaça la salubritat del planeta. I això només té dos desenllaços possibles: modificar radicalment la nostra interacció amb l’entorn o empitjorar les condicions de vida fins a l’extinció de l’espècie. En aquesta hipòtesi apocalíptica, els damnificats seran els nostres descendents i tantes altres espècies animals i vegetals. El planeta mutarà, subsistirà i es quedarà tan ample, com ho ha fet des del seu origen.

La pandèmia podia ser el millor moment per a parar i reformular-ho tot —probablement una de les darreres ocasions que tindrem per fer-ho. Però, com es veu a diari, no estem en aquesta tessitura. Les grans corporacions adapten els productes per perpetuar el seu model d’explotació extrema. La política es replega en l’autoritarisme i el pensament únic i genera una realitat cada cop més hostil: mercantilisme, privatització, burocràcia absurda, destrucció de la classe mitjana i de la societat del benestar, control de la informació, pressió immobiliària, encariment desbocat de l’energia i tot el que queda per venir. I l’equació manté les incògnites. O pot ben ser que el resultat ja estigui resolt per les corporacions i els governs i ens el dosifiquen per mirar d’atenuar el gran cabreig ciutadà que s’ha anat congriant amb aquest panorama lamentable.