"Les combattants": madurar i sobreviure
No és fàcil. Gens fàcil. Si teniu la sort de tractar diàriament amb adolescents sabreu que això d'entrar a la maduresa és un camí ple d'entrebancs, que hi ha moltes maneres d'afrontar-los i que les presses són les pitjors aliades per completar aquesta etapa. "Les combatans" és una lloança i un mirall amb l'amor ficant-se entremig de dos joves afrontant de formes totalment diferents aquesta transició.
El nou director Thomas Cailley no ens vols alliçonar en cap moment. Ens presenta un noi i una noia amb dos personalitats gens estereotipades a punt de plantejar-se totes aquelles preguntes, i no són poques!!, abans d'afrontar l'entrada al món adult. I ho fa amb una una destresa notable, jugant amb un diàlegs pausats i gens enrevessats, unes imatges suggerents i en algunes ocasions impregnades d'una poètica captivadora així com una narrativa que barreja la tensió amb unes relacions personals convulses entre els dos protagonistes.Uns protagonistes entre el quals es nota que hi ha una química especial i que lliguen dues interpretacions gairebé perfectes.
La primera gran conquesta de la cinta és que arribem a sentir simpatia per una noia solitària, ruda i antipàtica que es prepara estoicament per l'imminent arribada d'un col·lapse del planeta en el qual "només sobreviuran els més forts". Al seu costat el Kevin, un noi ple de dubtes, molt unit a la seva família i que es deixa portar per la crida de l'amor cap a la Madeleine. Un amor incondicional, que aspira a la seva proximitat i que no demana res a canvi. Únicament d'aquesta forma pot acabar trencant la dura closca que amaga una ànima més accessible.
Jo diria que és una obra que flueix amb una naturalitat que es pot tocar, sense aspirar a tenir un estil propi (fins i tot diria que hi ha una barreja intencionada d'estils), que també et fa somriure davant algunes situacions absurdes i que es mostra plena de referents contemporanis sense amoïnar en cap moment. Una petita joia que corre el perill de passar sense fer soroll i que seria una pena que us perdéssiu si us agraden el retrats adolescents en vies de maduració realitzats de forma realista, creïble i plens d'una esperança versemblant. (7/10)