Recordo un professor de la universitat, qui explicava que el resultat d’un esportista depenia directament de tres factors concrets: l’entrenament, la genètica i l’alimentació. Mentre dibuixava un tamboret a la pissarra, ens explicava que l’esportista era com un tamboret de tres potes. Si una d’elles fallava, la feina no s’aguantava per enlloc; és a dir, si un dels tres punts no està ben treballat, és més difícil aconseguir l’objectiu esportiu marcat. D’aquí, la importància d’un bon intercanvi d’informació entre alimentació i entrenament.
Cal conèixer al màxim a l’esportista, els seus costums, els horaris laborals i els de la son, els gustos alimentaris… per tal de poder adaptar al màxim els seus requeriments en nutrició, en funció dels micro cicles d’entrenament en què es troba en cada moment. Les proporcions i la qualitat dels macronutrients, de proteïnes, d’hidrats de carboni i de greixos, seran diferents segons l’esport i la fase d’entrenament en que es trobi; i per tant, l’alimentació variarà si està en la fase de preparació general, en l’específica, en competició o en la transició.
Segons les últimes revisions del Journal Of Sports Science & Medicine, hem de prestar especial atenció a la distribució horària i la incorporació d’alguns aminoàcids, en el moment just i en la quantitat adequada, per aconseguir que la disponibilitat sigui correcta i així facilitar la recuperació muscular. El mateix passa quan parlem d’hidrats de carboni de lenta absorció, de ràpida absorció i d’índex glucèmia alt i d’índex glucèmia baix.
I sense cap mena de dubte, hem de cuidar la nostra alimentació durant els dies previs a la competició; no tan sols, el dia de competició. El quid de la qüestió és portar una bona alimentació en l’entrenament per aconseguir el millor resultat el dia de la competició.
